I també els dies clars

Tinc tots els petons quan arribes
quan sota el paraigües se senten
les gotes de pluja estavellar-se
i abans no arribem aquí i
jo et dic que els trons
imiten ara els batecs
d'un cor desitjant-te
també els dies clars.

Els tinc per mi quan plou
quan desferma pluja a
defora i la tempesta
congela el món,
quan s'atura
el temps i
en pausa i a
les fosques esperem
la riera et deixi tornar.

I me'n fas un més quan amaina
o quan sona el telèfon o bé
el rial ja no va desbocat
i te'n vas.

Jo et dic que vull també petons els dies clars
de llavis que ara només tinc amb pluja,
i xirois perdo sempre quan
el sol brilla alt i daurat
quan les rieres són seques,
i els núvols blancs suren
en un maleït cel blau.

Vull els petons de vespres de tardor
quan la pluja me'ls porta i noto busquen
la tempesta que no troben els dies clars.


Si només per mi són els teus llavis,
ni el temps ni el cel els pot parar,
els petons que la riera ens deixa
són els que em roba en dies clars
fart a casa, trucant-te, esperant-te,
el bord aquell que en dius marit.