diumenge, 13 de novembre del 2011

Suro engrunat


Al fons del gorg me n'aniré
on ja he buscat d'altres vegades,
allà on desborda el rierol
que als ionquis corre per les venes.

Aquí amb ell i amb pas de temps
hi penso trobar els batecs
d'ànima que tu em prens,
uns que ara emmarco per a tu
als renglons de la llibreta.

Els teus ulls tirabuixons
que m'extreuen de l'ampolla,
un tap de suro que m'arrenques
dinamitant-me la defensa,
el teu record em fa bocins
i aquí flotant quedo engrunat
damunt lo cos d'ànima oberta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada