I sí,

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"(...) I si el cor diu que

vol jugar-s'ho tot,

qui sóc jo per 

dir-li que no?

qui sóc jo per

dir-li que no?

qui sóc jo per 

dir-me que no?

(...)"

oques grasses 

 

 

"És tan egoísta el cor humà? Per què no intenen superar les seves pròpies febleses... i lluitar? Fa l'efecte que gaudeixen amb la passivitat.".

 Y. Kishiro. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 "(...) Fue una derrota aplastante, pero me reforzó la espina dorsal con hierro y la sangre con azufre. Por lo menos supe lo que era fracasar. Supe lo que era intentar algo grande. Hoy cuando pienso en las circunstancias (...), en lo que intenté realizar, me doy palmaditas en la espalda, me pongo un diez. Estoy orgulloso de que resultara un fracaso lamentable; si lo hubiese logrado, habría sido un monstruo". 

H. Miller.

 

"Ahora fíjate un poco en ésos de ahí delante. Están inquietos, van contado los kilometros que faltan, piensan en dónde van a dormir esta noche, cuánto dinero van a gastar en gasolina, el tiempo que hará, cuándo llegarán a su destino... como si en cualquier caso no fueran a llegar". 

Jack Kerouac

 

"Escolta, Espanya..." (2)

"Ho tornarem a fer"

"(...) mai no renunciaré a ser feliç, ni tampoc vaig néixer per ser forçat a odiar" 

J. Cuixart

* Cuixartrock

"I davant aquestes decepcions i el perill de llençar la tovallola, què? Quina és l’alternativa? Tornar-se uns incrèduls, uns nihilistes? Potser la necessitat del compromís, més encara. Em ve al cap Antoní Massaguer: ‘Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi’."
Bel Zaballa

(*) edi. de 16/06/2019

el bucle equidistant

"Lo hago por el subidón", Octane, Apex.







Joder...es que nano, tot això és massa temptador per no permetre'm "una altra" entrada, com en Rents, de Trainspotting, auto-disculpant-se a si mateix:  

"...otro chute, por los buenos tiempos y tal...".

Què COLLONS tindrà el puto poder que ENGANXA tant als seus defensors-cara-de-cartró?


El tango amb el "diable" i els peus de fang de "l'esquerra que ens havia d'ensenyar a l'altra (la "populista" segons ells) a ser-ho de debò-de debò"....


https://twitter.com/AdaColau/status/1078685073807949824
https://twitter.com/AdaColau/status/1114990509578178562




https://twitter.com/herodot10/status/1136927911519358981

https://twitter.com/antoniobanos_/status/1136737882503356416

https://twitter.com/IracundoIsidoro/status/1136775917014061057

https://twitter.com/33revolucions/status/1136892797502574593

 https://twitter.com/EscurcoNegre/status/1136944159829438464

https://twitter.com/trinitro/status/1136965947875631104

 https://twitter.com/AlbanoDante76/status/1136912338932707329




"Ja ho sabia jo, que et passaria això!"
Ma mare, tot fent rodolins


Ai, la memòria... que no te'n recordes, Ada, quin és sempre el partit que s'esfonsa, quan accepta "pactes" amb els partits amb deutes i interessos en l'Ibex o als piròmans invocats des de l' "stablishment"?

Ull, molt d'ull amb la teranyina a la que vosaltres sols us heu fotut. I això que no us voto, però m'agradaria, en un futur, tenir raons per fer-ho.

Quina llàstima tu, els cants de Sirena de la llengues enverinades... Quants mesos trigarem, a haver-vos de repetir el mantra aquell de "Qué mal todo!", mentre reaccioneu dient que sols som haters perquè us volem veure enterrats i nosaltres som lo-mal, oi? Ai, quins anyets els hi estàs a punt de regalar a les teves bases. Quant de trololo us tocarà sentir a viva veu durant uns quants anyets més, mentre us foneu com un terrosset de sucre a la sopeta àcida que us han preparat. Jo ja em frego les mans, Ada!

Ei, i no et resto mèrit, que cal saber-ne prou, per fer creure que "ets i vols el canvi" i ballar el tango amb els que, pel canvi, te la mamarien perquè mai res canvii.

PS: jo sóc un d'aquells dos cambrers-pinguins als que et miraves de reüll i que et canturrejaven, entre rialles "Cup-cup-cup-cup" al 2015, a la terrasseta aquella a pocs metres de la vella entrada de l'hospital de Sant Pau, després de portar-vos el cafè i l'aigua a tu i al periodista que et feia l'entrevista, uns dies abans no guanyessis les eleccions gràcies a la guerra bruta de la claverguera estatal contra Trias tan mil.limètricament calculada.

No crec que te'n recordis, nosaltres sí.



Un combat prou singular:

Qui ets Ada, la defender of the earth, o la burda còpia d'aquest/a? Cap on se't balanceja més l'ànima? Tens ànima? En busques una? Ets un altre ciborg fet a peces rotllo ciudadanos, o es que sols "és una feina que has après a fer, com adobar una aixeta que perd aigua?", que diria el mateix poeta americà el cartell del qual vas retirar del bcn poesia 2016 per tal de "quedar bé" amb la delegada del govern i Ciutadans, agafant-te a l'argument que la part defineix el tot?
Es que no és una, Ada, que la trajectòria us defineix! Al vostre costat el putaramonetisme d'en Pujol és de burd aprenent!

Thug life...diràs. Ja, és clar.

Sort amb la decisió.

 "(...) Pero recuerda, en todo movimiento hay oportunistas, tipos que se mueren por echarle mano al poder, lobos disfrazados de Revolucionario. Son ésos los hombres capaces de hacer que se venga abajo una Causa. Yo estoy por un mundo mejor, por mi hija, por mí mismo, por ti, pero ten cuidado. (...)".

"Dime, ¿podría escribir un artículo contra el gobierno DESPUÉS de que te hicieras con el poder? Podría plantarme en parques y calles y decirte lo que pienso? Eso espero."

"(...) ¿Tendrían que ser para el bien del Estado mis escritos, mi música, mis cuadros? ¿Podría haraganerar en bancos de parque y diminutas habitaciones, beber vino, soñar, sentirme bien, despreocupado? Hazme saber qué me espera antes de que queme un banco. Necesito algo más que abalorios de hippy, barba, una cinta india para la cabeza, hierba legal. ¿Qué programa tienes? Estoy harto de todos los muertos. No los desperdiciemos otra vez. Si tengo que enfrentarme a la bayoneta de un policía del Estado quiero saber qué me vas a dar en caso de que se la arrebate. 
Dímelo."

Bukowski, de l'assaig: "Deberíamos quemarle el culo al tío Sam?". D'Anagrama.
(per cert, SEMPRE recomano llegir-lo sencer, evidentment. El que jo deixo aquí no són res més que invitacions a llegir-lo, si es vol; unes sacsejades d'alt voltatge amb les que ja sabràs que la interpretació que cadascú fa d'aquestes és sempre, LLIURE).

"Cuando escribo, yo soy el héroe de mi propia mierda." 
Buk
"No, no soy Camus, pero, queridos, me fastidia ver que los miserables se aprovechan de la tragedia". Buk altra vegada, dins la meva propia palla mental ja encarnat en Prinny Kurtis.

relacionat 1

relacionat 2


(*) Article d'Alex Gutierrez, del 8/6/2019

*
*



"C-cute, you say!? Stop It! I'm always gonna be the cool guy! ...Dood" 

Prinny Kurtis, Disgaea 4: A Promise Unforgotten

“I made a promise to you! Until I show you the depths of fear, I will not drink any human's blood!"

i tu, també fas trampes o què?

ai...



*
*
*


I respecte al follón aquest que s'han muntat alguns amb permetre a uns sí, i d'altres no l'entrada al parlament d'eurodiputats, sonen a premsa i xarxa els noms de Tajani i del pinta aquest d'en Freddy Drexler...

Bé, calma, segons diuen aquí resolen dubtes:
bústia de preguntes
(però 2000 caràcters màx. Ah, i en català no eh, que no és oficial).


 "Nada hay fuera del texto", que diria Derrida. Ara, que, sense que m'atreveixi a negar la primera, jo hi afegiria que, "(...) i tanmanteix, hi és tot". Sols així es complementa. 

extra


*
*
*


Aquest blog està, a partir d'ara, tancat. Feia ja mesos que em voltava pel cap.
Ara voldria dir que ha estat un plaer compartir amb tots vosaltres aquest viatge. A tots i a totes, sense excepció. Als que ens hem escrit i als que no. No m'aturo. No desapareixo. No "ho deixo", com se sol dir. Sols es tracta de passar a un altre pla, que no espero sigui ni millor ni pitjor, sols diferent. I em guardo el dret - evidentment -, d'editar com vulgui totes aquelles entrades de les que tinc coses escrites però que no era llavors ni és ara, encara, l'hora de compartir.

Vagi bé; ens anem veient.

;)



*
*
*



"- ¡Osborne eres increible! Si alguien dijera «Papá Noel» tu dirias: « No puedes irte Hardy! No queda claro lo de los renos voladores!»
-Eres un puto cobarde!". 
 (de la traducció al castellà de la peli Basic)

Sí, exacte, "the number one coward"


"Tanmateix, avui dia no es desactiva un programa tot cremant uns quants ordinadors. Altrament, cal endinsar-se en una xarxa amagadissa de connexions i buscar la manera més precisa de colpejar l'objectiu. Des de la tecnologia mateix. I, si convé, amb un deix d'acceleracionisme, moviment contemporani que defensa l'ús dels recursos tecnològics del capitalisme per tal de desbordar-lo i dur-lo a la sobresaturació. La solució, en aquest cas, no rau a desconfiar de la tecnologia, sinó a aprofitar-ne les pontencialitats i virtualitats per tal de complir objectius de transformació social". 
Lluís Calvo, "L'infiltrat". 

"No, yo no soy nadie."

"Haz lo que te reprobarías no hacer. No hagas nada más." 
 Thoreau

"Beat to quarters"

catorze


" (...) Esa es una suma demasiado alta por un violín, y no creo que pueda estar en paz con mi conciencia. En realidad tocando no soy lo bastante bueno, pero me gustaría tenerlo otra vez en mis manos y ponérmelo bajo la barbilla.
- Un buen violín te hará florecer y, además, te has ganado un Amati por cada minuto que pasaste en la cubierta del Cacafuego. Sin duda, debes comprarte ese violín. Un placer inocente es un auténtico bien, y no hay muchos de ese tipo."

" «A veces », pensó «uno tiene la sensación de haber estado ciego toda su vida. ¡Qué pureza, qué perfección hay en todo, no sólo en lo extraordinario! Uno vive el momento presente, vive reafirmando su existencia. No hay tiempo para hacer, ser es el bien más preciado. Sin embargo – hacía girar el caballo hacia la izquierda, camino de las dunas-, tenemos que hacer de algún modo." 

 

 Patrick O'Brian


*
*
*

"Cerré la puerta, me senté al escritorio y encendí un cigarrillo. Estaba viviendo experiencias misteriosas e inquietantes. Me había salido del mundo y era difícil encontrar el camino de vuelta.".
John Fante

"Si un sólo átomo contiene tanta energía, ¿qué puede decirse del hombre, en quien laten universos de átomos? (...) Si lo que estamos buscando son demonios que domar, existe tal infinidad de ellos que la sola idea resulta paralizante".
H. Miller. 

"No es fácil hacer de nuestras vidas algo decente, sea cual sea la actividad que realicemos. Debemos retirarnos constantemente al caparazón de nuestros pensamientos, como tortugas, con cierta impotencia. Y, sin embargo, hay algo en todo esto que va más allá de la filosofía".
Thoreau

*

N'hi ha que neixen estrellats

"That hole is your grave" Masashi Kishimoto


*
*
*

https://www.youtube.com/watch?v=aTBUDvmo31o















insane laugh

(*) twit (20/06/2019)


*
*
*


(*) article1;  article 2; (editat i afegit el 14/06/2019)
(*) editorial de ctx (ed. i af. el 16/6/2019) 
(*) twit (ed. i af. el 16/6/2019)
(em declaro molt fan d'aquest twitaire).


*
*
*

(s'afegeix la sra Colau a posteriori per raons ja conegudes)

I a tu, què t'agradaria poder dir-los el dilluns?

Si hagués de dir alguna cosa
Suposo que només diria
allò que necessitaria
dir, quelcom semblant a que:
si això no fos un rellotge
i si fos, no ho sé, la teva dignitat
- per exemple -
o bé ho sentissis com
part de la teva integritat
o - fins i tot -, senzillament,
sols estiguessis prou encaparrat
en que no només és un
rellotge,
un intercanvi
un cor bategant
tu acceptaries que
t'ho regategessin?
O series incapaç d'acceptar
cap tracte
que no inclogués els mínims bàsics
i imprescindibles que dones per fet
hauria de tenir
tot ésser humà
amb la necessitat d'entregar el seu rellotge
encara i sota la bota i imperfecció de
QUALSEVOL dels
sistemes?

Ja.
Doncs ara vas
i et fots unes cerveses
o uns xatos
o uns tercios
amb algun o alguna
col.lega
i reflexiones
reflexiones
i reflexioneu
- ei, o no
us en podeu enfotre
també -;
sobre la infinitat d'arestes
i punts de vista
i individualitats
de quatre a trenta-set dimensions
en que es pot plantejar
un mateix
afer o problema;
i en què
i a on
i com
i a qui
i per què
- previsiblement -
afectarà
i desembocarà
la solució
i de qui serà la culpa
si la duus
fins a
l'extrem.

Mira,
que la teva sort
fos alhora la meva
sort
és l'únic prou grandiós
al que podriem
aspirar
plegats;
mentrestant,
que la meva sort
es regategi
a costa de
la teva
no t'ho
compro. 


*
*
*



"El sistema entero estaba tan podrido, era tan inhumano, tan asqueroso, tan irremediablemente corrompido y complicado, que habría hecho falta un genio para darle un poco de sentido o ponerle orden, por no hablar de bondad o consideración humanas". 
H. Miller
"En fi, a la merda". 
Bukowski


*
*
*


"Aviam, que sí, que a l'esquerra espanyola ja ens la coneixem. Nosaltres també ho sabem tot això, que s'ha d'arreglar la caldera de la casa i reintrepretar-ho tot de nou, que és molt important que funcioni per mantenir l'armonia i tal i pasqual i que no ens sobra temps... D'acord, jo t'ho compro això. Però ara digues, es que tot això d'adobar la caldera de què collons em serveix si de fa segles que avisem, que ELS AVISEM que tenen forats i humitats i que tota l'estructura corre risc d'anar-se'n en orris. Vull dir, tu em parles d'arreglar la caldera, i jo dic que sí, que val, però no abans d'adobar el que fa perillar el sostre goterós sota el que estem.
Doncs mira... no, segueixen. S'encaparren en arreglar primer la puta caldera dels collons mentre ja ara falten mans per treure cubells d'aigua... Aconsegueixen una mica d'escalforeta, tot es reinfla i pam, el sostre se'ns està caient a sobre. En fi, un desastre tot plegat. Sí, bueno... Però de què serveix el "jo ja ho deia". Ja. Que sí, riem ara, que encara podem. Sí-sí.  Però vaja... Quina merda, tot plegat."
(reinterpretació d'una conversa mantinguda avui, fent el vermut)