I a tu, què t'agradaria poder dir-los el dilluns?

Si hagués de dir alguna cosa
Suposo que només diria
allò que necessitaria
dir, quelcom semblant a que:
si això no fos un rellotge
i si fos, no ho sé, la teva dignitat
- per exemple -
o bé ho sentissis com
part de la teva integritat
o - fins i tot -, senzillament,
sols estiguessis prou encaparrat
en que no només és un
rellotge,
un intercanvi
un cor bategant
tu acceptaries que
t'ho regategessin?
O series incapaç d'acceptar
cap tracte
que no inclogués els mínims bàsics
i imprescindibles que dones per fet
hauria de tenir
tot ésser humà
amb la necessitat d'entregar el seu rellotge
encara i sota la bota i imperfecció de
QUALSEVOL dels
sistemes?

Ja.
Doncs ara vas
i et fots unes cerveses
o uns xatos
o uns tercios
amb algun o alguna
col.lega
i reflexiones
reflexiones
i reflexioneu
- ei, o no
us en podeu enfotre
també -;
sobre la infinitat d'arestes
i punts de vista
i individualitats
de quatre a trenta-set dimensions
en que es pot plantejar
un mateix
afer o problema;
i en què
i a on
i com
i a qui
i per què
- previsiblement -
afectarà
i desembocarà
la solució
i de qui serà la culpa
si la duus
fins a
l'extrem.

Mira,
que la teva sort
fos alhora la meva
sort
és l'únic prou grandiós
al que podriem
aspirar
plegats;
mentrestant,
que la meva sort
es regategi
a costa de
la teva
no t'ho
compro. 


*
*
*



"El sistema entero estaba tan podrido, era tan inhumano, tan asqueroso, tan irremediablemente corrompido y complicado, que habría hecho falta un genio para darle un poco de sentido o ponerle orden, por no hablar de bondad o consideración humanas". 
H. Miller
"En fi, a la merda". 
Bukowski


*
*
*


"Aviam, que sí, que a l'esquerra espanyola ja ens la coneixem. Nosaltres també ho sabem tot això, que s'ha d'arreglar la caldera de la casa i reintrepretar-ho tot de nou, que és molt important que funcioni per mantenir l'armonia i tal i pasqual i que no ens sobra temps... D'acord, jo t'ho compro això. Però ara digues, es que tot això d'adobar la caldera de què collons em serveix si de fa segles que avisem, que ELS AVISEM que tenen forats i humitats i que tota l'estructura corre risc d'anar-se'n en orris. Vull dir, tu em parles d'arreglar la caldera, i jo dic que sí, que val, però no abans d'adobar el que fa perillar el sostre goterós sota el que estem.
Doncs mira... no, segueixen. S'encaparren en arreglar primer la puta caldera dels collons mentre ja ara falten mans per treure cubells d'aigua... Aconsegueixen una mica d'escalforeta, tot es reinfla i pam, el sostre se'ns està caient a sobre. En fi, un desastre tot plegat. Sí, bueno... Però de què serveix el "jo ja ho deia". Ja. Que sí, riem ara, que encara podem. Sí-sí.  Però vaja... Quina merda, tot plegat."
(reinterpretació d'una conversa mantinguda avui, fent el vermut)