la lletra D

Fa unes setmanes vaig fer endreç a la prestatgeria de la meva habitació. Era necessari, doncs el batibull - tot i ser un fidel reflex del merder que habita darrerament el meu cap - feia impossible trobar res de forma eficient. Em trobava que si mai volia recuperar una frase, una discussió imaginada, un monòleg, un ambient, un home o dona les frases del qual m'animessin o m'inspiressin, no hi havia manera de trobar-lo enlloc.
Trobava el llibre, però a vegades passaven hores. A vegades havia de buscar en la fosca habitant sota el llit, a vegades era al fons d'un calaix o a la motxilla. Alguna vegada me l'havia deixat al lavabo o de sobte recordava que li havia deixat a algú; moltes vegades era al cotxe o, fins i tot acabava descobrint que el llibre buscava ni tan sols era meu, que l'havia tret de la biblioteca. Llavors em mirava el rellotge per comprovar si podia anar-lo a buscar o bé si m'havia d'esperar.
Dit i fet: vaig apartar els mobles i el llit cap al racó i deixar uns metres quadrats de sòl lliure. Sobre les rajoles vaig començar a fer-ne columnes, a endreçar-los tots en estricte odre alfabètic. Llavors van tornar tos als prestatges. En total m'hi vaig tirar tres hores, i en acabar vaig recordar un fragment de Fante.
Em semblava que el fragment era de Pregunta-ho a la pols. Vaig mirar al nou ordre i fàcilment vaig trobar-lo: llibres grocs i blancs, tots seguits. Vaig estirar el braç fins a la F i obrir-lo. El llibre estava desgastat de tant d'ús que li havia donat anys enrere. L'havia llegit moltes vegades i em semblava recordar que el fragment que buscava era just al començament, entre el món ordinari aquest que a tot autor li cal per situar la història, en el plantejament que caldrà nusar abans no cridi l'aventura, abans no arrenqui tota la història.
Vaig passar-ne unes quantes pàgines i trobar el que buscava:

“Un dia i el dia anterior i l'endemà vaig anar a la biblioteca, plena de llibres de grans escriptors, llibres del vell Dreiser, del vell Mencken, vaig anar a saludar tots els escriptors, hola Dreiser, hola Mencken, hola, hola: també hi ha un lloc per a mi, un lloc que comença per B, al prestatge B, Arturo Bandini, deixeu un espai lliure per Arturo Bandini, per al seu llibre. I vaig asseure'm vora la taula i vaig mirar cap al lloc on havia d'estar el meu llibre (...)”

Aquesta tarda, o demà, o demà passat – no ho sé -,caldrà buscar-te lloc a la lletra “D”. Un cop que els teus versos, les teves frases, mots i essència saltin del paper i em travessin les ninetes i corrin i corrin dins meu com un torrent fent aparèixer nous nervis, noves defenses que em faran bategar a diferents ritmes i freqüència. Em catapultaràs a una altra banda, em tornaré en un altre estat i les bombetes s'encendran i s'apagaran al meu cap com focs d'artifici.
I en tancar-lo sospiraré satisfet - com qui ha dinat bé - , i llavors aniràs, irremeiablement, al prestatge, en ordre, a la lletra D. Buscaré quelcom més teu, i no hi haurà, per ara, res més. Esperaré. Sé que tard o d'hora em faltarà espai a la lletra D, sé que irremeiablement te m'aniràs enfilant al prestatge i que aniràs arribant. Tindràs un lloc, de fet ja el tens ara - ja ho saps -, i el teu llibre el tindrà al prestatge.

- Felicitats!! -.
papallonesenlallum