Pau

Sota el sol de juny
la plaça
curulla d'arbres
a l'hora de dinar.
Té els cabells verds
i els hi pentina,
invisible la terra
bufant-los de vent.

Aventurer navega en un núvol
en una mar de cel.
A l'ombra el sòl d'asfalt i sorra,
i un bassal de pedres rodones
neixen brins d'herbes vives
que canten i ballen
sota els bancs roents.

Quan Aventurer desatraca del sol
el veus navegar a l'oest
escumosa la plaça re-brilla i
i torna la llum que l'inunda,
les banderes són roba estesa
que ara es bufen de vent.



Dos homes enfront
un taulell d'escacs
jugant a les dames i
fumant, rient, bevent
a la taula del bar.

Puc imaginar els
homes i dones
fills i iaies
mares derrotades i
pares cansats
asseient-se a taula
la tele endegada
davant el dinar
mentre sento els
piols d'ocells i veig
coloms en vol ras
retallar el cel blau.

Aquesta meravella de món quiet
és la pols entre les pàgines,
el batec d'una terra viva
sobre la que plantem els peus.