Temps cuirassa

Segur,
que naixeran noves durícies
a les puntes dels meus dits
de desenganys i desamors
i plomes ferint-me el cor.
Mutaran en ulls de poll
seran experiències del camí.
Jo somriuré noves ferides
que em dibuixi el fel camí.

Sento encara un vell martell,
l'anglesa i – potser -, un tornavís,
consultant uns vells records
de tu reparant-me el cor.

La meva esquena esgarrinxada
carregant el pes tot sol
la meva pell ha fet durícies
pel temps que mai es fon.

Et ressegueixo ara en la fosca, vida,
somniant de ser un nou hoste?
Potser és així, però t'ho he de dir:
Que per tot l'amor que ja he vessat
el temps m'ha dat noves cuirasses
sempre que aquest se m'ha escapat
de les puntes dels meus dits
- cremats -.