diumenge, 22 d’abril del 2012

Blau fosc



La carn movent-se
enfront blau fosc;
blau fosc
sota blau cel.

La seva pell humida
i els cabells llargs i xops
que s'estimben a la tovallola
sobre la sorra groga.

Escolto el cor
com li bombeja
i noto el sol que pica
sobre l'arena,
fa punts de llum
que s'ericen i centellegen
al fons de color
blau fosc.

Té els ulls tancats i
la pell morena,
de fons sentim la mar
i estirada esbufega
les gotes que se li eixuguen
li regalimen per l'esquena.

Si tastéssiu ara
aquests llavis morats
diríeu que salobregen,
que són molsosos i humits
i com la mar que s'han endut
amb ella ja blavegen.

Si li confiessiu això
badaria i us miraria
de fit a fit
i esclataria,
pixant-se de riure.

Calleu doncs i mireu
els núvols com
passades d'un pinzell
assecant-se en ple cel,
un dibuix fent giragonses
que es desfà blanc
sobre blau fosc
i calleu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada