El carrer que es fa una bassa
a la llum dels freds fanals,
les cortines d'un balcó
són teixides de taronja.
Crema la benzina
i ja arrenca el vell motor;
so de cautxú ara que llisca
i tots aquests que ja se'n van
una música electrònica,
a liar-la derrapant.
Per mi sol i abandonada
la nit regant els muts carrers,
m'atura l'ambre del semàfor
que fa clic-clic, tentinejant.
La negra fosca em xiuxiueja
i els carrers vaig travessant
les cortines de llum taronja
ara ja es van apagant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada