abril (2)

(...) Els meus pares vivien més amunt, a un carrer paral·lel a aquella platja, paral.lel a les vies del tren, a les palmeres pansides de punta a punta de passeig. Era un barri dels antics, d'aquells d'aban, carrer mariner nascut quan encara hi havia barques de pescador amarades a la la llera de sorra gruixuda. Cases de façanes estretes i blanques, finestres baixes i patis al darrere. Les voreres eren esprimatxades i fetes de rajoles en flor que rebien la descàrrega directa dels desaigües rovellats dels abrils plujosos. Aquell ho era, un abril plujós, i l'aigua havia caigut durant dies sobre les teulades vermelles arrebossades de verdet. Aquesta s'escolava pels desaigües fins caure a les rajoles que la vessaven a l'asfalt, fins que se l'enduia les dues rieres fins la mar. El carrer on vivien els meus pares dava a totes dues rieres. Una era coberta, l'altra no, però a mi m'agradava la que no ho estava. Enfilaa la vella tornant de la platja. Els cotxes amb prou feines hi passaven, i mentre que pujava veia regalimar un filet d'aigua color de sorra pel mig. Ja havia deixat de ploure, però els carrers i l'asfalt, les voreres brillaven de tanta humitat. Sobre meu el matí s'anava tintant de blau clar. El dia brillava. (...)"