Postures irreconciliables

"Aquest és el problema amb la ciència. Tens un fotimer d'empiristes provant de descriure coses d'inimaginable meravella". Watterson

Ens bull
el cervell
però sols perquè
el cor batega;
és el mecanisme bàsic
de defensa:
el que no entén
el cor
ho envia
a la ment.

“Té...
tralalí-tralalà...
...aquí t'ho deixo
i ja
t'ho faràs!
Tralalí-i-
tralalà...”

Des del llindar
el fred analista
amb bata
observa allunyar-se
la irreflexiva criatura
saltant i cantant
despullada.
Obre la bústia
i en treu
un altre puto
encàrrec.

La majoria
de vegades
la solució és
ben fàcil:
s'ha de crear
un miratge,
un engany
que amb cura embolcalla
amb un llacet vermell
que el cor s'empassarà
com un bombó
farcit de whisky.
"Vet-'ho aquí!
-dirà -
Just el que trobava
a faltar!"

I la ment
se'n tornarà
a la seva torre
pixant-se de
riure
sota el seu
bigotet.

Algunes vegades
però
el problema
l'afer o
l'assumpte
no té una solució
tan clara
i baixa la ment
enfurrunyada i
amb les celles
cremades
els mil pisos
que el separen
del cor.
Avui ha guixat
“IRRESOLUBLE”
sobre el plec de papers
del nou o
vell problema
i els hi llença
a la cara
del cor
demanant-li
explicacions:

“Es pot saber
per què no pares
d'enviar-me merdes
que ni tan sols jo
puc resoldre?

És el torn
del cor,
i la resposta
d'aquest és
un altre cop aquest
exasperant
picar de mans,
aquest saltar
i ballar
mentre canta
una cançó
improvisada.

La ment
s'allunya
encabritada,
des d'aquí
se la pot veure
traient fum
per les orelles.