Un dia

“Requereix més d'un dia d'atenció el conèixer i posseir el valor d'un dia”. Thoreau



-Matí-



Qui sap?

No em deixaré res
perquè no espero tornar,
i per això m'invento
un sant esmorzar
a la maleta ja no m'hi cap
ni el dinar ni el sopar
i rere meu tanco
la porta del que fins ara
considerava llar.

Adéu me'n vaig,
adéu adéu-siau
me'n vaig!
Ha estat agradable
mentre ha durat
però torno a enyorar la llar
que inflamada m'enduc al sac,
de sostre, ja ho saps
me'n teixiré un fet de dies grisos i clars.
Allà a defora hi ha un sol d'estiu
pregonant que també hi ha hivern
jo ja he contat despullat
sota les tempestes de Maig
i ara vull sortir
a batejar altre cop estels.

Adéu adéu-siau
me'n vaig!
He estat feliç al teu costat
però perquè ho hauríem
d'allargar
i espatllar?
No m'esperis pas
en tornar
ah,
i per cert
ara que hi penso...
comprova que
no m'hagi deixat
com sempre
la llum i el gas
endegats...



-Migdia-


XXXX

Ja no els hi allargo
cap dels meus bolis
a tots aquests clients
que alcen el puny
i fan com que escriuen
quelcom inintel.ligible
en l'aire
des d'un racó
del menjador
sense forçar
les cordes vocals.

Dec d'estar
mort
doncs cap mort contesta
amb sarcasmes
els morts sols fan
allò que s'espera
d'ells
que és restar
morts
i dur-los
el compte.



-Tarda-



XXXX

Vet-ho o aquí
un borró de pols
que no coneixia;
vet-ho aquí
un mitjó brut parapetat-se
sota el meu llit;
vet-ho aquí els plats bruts
que he enganxat ballant
una sardana;
vet-ho aquí el forn
amagant un badall salvatge;
vet-ho aquí la colònia
d'escriptors morts
enfilant-se corrents als prestatges;
vet-ho aquí el meu paraigües
plorant la pluja a l'entrada;
vet-ho aquí l'escriptori sagnant
vet-ho aquí els bolis que estan cremant
els fulls din-A-4 raptats...

¿Però es pot saber
què collons feu
mentre sóc lluny de casa?



XXXX

“Deu d'estar
fent-se vell. Per això
es queixa tant
i diu que li fa mal tot i...”
sento que
xiuxiuegen
els óssos als músculs
que un altra tarda
tinc tirats pel sofà.

Obro un ull
i em desvetllo
i amb dificultat
m'incorporo
- el migdia ha estat
criminal -

Em paro a escoltar
atentament
i es fa un silenci
mortal,
puc sentir
fins i tot
cada segon de les busques
del despertador que tinc
a l'habitació
allà al fons
allà al fons
allà al fons...

Està
comunicant-se,
està
contestant
sabeu
què diu?

“Sí...
sí...
sí...
sí...
sí...”



XXXX

Regirant en el buirac
he retrobat la paraula
he besat la punta de pedra
i l'he col·locat a l'arc.

Sóc un troglodita
tensant aquest vers
sense sentit
sóc en Legolas
disparant una fletxa
rere l'altra
i mai no duc
ni una peça
de caça
a casa
m'atreu massa
el repte de la diana
si n'encerto
alguna
quasi-bé
puc dir
que s'ha tornat
poema.



-Vespre-


XXXX

Terror no és per mi
jo a les fosques
terror era i serà
jo enfront el plor
de l'altra
jo enfront
la seva fosca
jo i la meva
impotència
per trobar un viarany
una entrada
la porta
que m'hi dugués a dins.

Tanco el puny
sobre el meu pit
encara sento la ràbia
contra mi mateix
no vaig ser capaç
de quedar-me per a mi
tot el teu mar salat
vomitat al sofà.
Juro que m'hagués condemnat
i em condemnaria
per entrar-li a dins
seria el lampista
amb llanterna i caixa d'eines
a les entranyes
de tot un món
apagat
tan me faria el risc
d'alt voltatge.



-Nit-


Corrandes cerveseres

Voldria veure't
amb el dit al cul
aviam quina és
la ganyota que fas.

Li dic al gris cambrer:
“Ja està bé
ja està bé...”
i sento la melodia
de la caixa obrint-se
i tancant-se
i 35 cèntims més
caient al pot
una altra nit.

Amb la cervesa
fresca a defora
observo tots els clatells encarats
al verd-gespa de la pantalla gegant
Però que no
s'havia acabat ja
el puto futbol?

Sento com si
la punta del cigarret
em cremés del revés;
tinc foc als llavis
i bec més
per uns moments em sento temptat
d'imaginar-me un paradís
estable,
el viatge que em quedés
podria ser agradable
i planer.
Però sé que prefereixo
l'adrenalina de la muntanya russa.
Oh el cor al puny
quan l'acer et va alçant
tan temerosa i
lentament...
oh el meu estómac alliberat
i aguantat entre les dents
amb la gran baixada!

Més all-i-oli amb la botifarra avui
si-us-plau,
que ahir el meu estomac es retorçava
com un cau de serps
afamades.
Que no t'ho creus?
Que et donin hedonisme!
Veniu a mi mal rotllos,
que vull més queixals corcats,
més i més
costelles trencades i
espines clavades,
o no us he acabat per arrencar sempre
un tímid somriure de desdentat?

Les meves mans no prendran armes
però tinc els braços colrats
pel pes d'aquest escut
doncs jo he estat
un porter aturant un penal
que tothom cantava per l'escaire
jo he estat
l'ample espatlla d'un bomber
entrant a la teva vida en flames
i n'he rescatat un hàmster.
Jo he estat el cornut
que ha pagat més que el beure
jo sóc l'extra de cambrer
que sempre ha arriba tard
al restaurant rebentat.
De debò que no em vas veure
amb els 300 defensant el pas estret?
Jo era l'únic que duia el fènix
a l'escut dibuixat.



-Matinada-


Un rastre de gotetes una mica gore...

Arrenca't el cor
observa'l palpitar
al teu davant.
Oh per Déu!
Quin horror!
Fixa't com
de neguitosa es retorça
la indefensa criatura
dins el teu puny
poderós!
Oh, oh...
quin horror
quin puto
horror!
Acaba ja
amb la seva agonia
devora'l, bestia!
Es que no sents res
quan regalima calenta la sang
per les comissures
de la teva boca?
Es que no sents res
si veus que goteja
amb cada queixalada
des de la teva papada?

Fixa't!
Cau sobre aquest sòl
de paper quadriculat.
Què,
ja t'has quedat
satisfet?
Ara a dormir
apa,
que demà tot torna
a començar.