Juny

Juny

Saps que està bé
aquest sortir de casa
enfrontant-te a l'estiu
amb ulleres fosques?
Me'n vaig al treball
a pas de ball
i està bé
tan la brisa fresca
que em llepa el clatell
com aquests mantells
de floretes taronges
que vas deixant
sobre el negre asfalt
està bé dur
un ampolla de sèrum
plena d'mp3's
directes a vena.

Quan creuo la plaça
noto un esclat inesperat
i reacciono a temps
i em sento viu
o prou viu
com per estar a temps
d'allargar el peu,
i trobar-me trepitjant
la pilota perduda
dels quatre xavals
que avui no tiren petards.

Un se m'ha quedat
mirant
i m'he sentit déu.
Saps, està bé
de tan en tan no preguntar-se
si podràs alçar-la
sinó trobant-te-la ja
aguantada enlaire
un i dos
i tres tocs
he fet
un i dos
i tres tocs
un i dos i tres
i quatre
abans d'abaixar-la,
i una virgueria entre les cames
que m'he marcat
abans de retornar-la
als autèntics déus
de taló.

Ei Juny,
saps què està bé?
Tenir prou sang freda
per ser el teu propi botxí
i trepitjar la fina línia
que separa vanitat i orgull
com per creure't un déu
que ara esternuda i segueix
com aquell qui res
gratar-se el colze
xumant i exhalant
i li somriu al sol de tarda
que hi ha entre les branques de plàtans
ser capaç d'arrencar-se del fons
un “gràcies” sincer
sentir-lo dels meus llavis
gràcies, gràcies mil a qui sigui
o al que sigui
per no haver-te entrebancat
com ja et va passar l'any passat
gràcies, gràcies mil
per no estampar-te un altre cop
una pilota a la cara
gràcies, gràcies mil
per no haver-te hagut de menjar
el puto cigarret una altra
puta vegada.

Juny saps
que està la mar de bé
tota aquesta folla energia solta
dels déus estampant pilotes
als murs de la plaça?
També jo cridaria com ells
també jo alçaria els braços com ells
i li faria una ona
als texans curts i arrapats
de les dues natges bambolejant-se
al meu davant
però això a ningú
amb dos peus al terra
li semblaria massa bé.

Està bé
ser capaç d'avançar
aquest gos salsitxa
que amb dificultat veig trotant
em sembla bé, em sembla bé
sentir tronant el rugit d'ós
que fa aquesta Harley
acabada d'arrencar
i la mirada de reüll que li regalat
el de la Ninja verda que hi ha
roncant com un gatet
oblidant-se del semàfor en verd.

Juny,
saps que està bé?
Sentir com l'oxigen que se t'enganxa
a cada globus roig sota la pell
caminar sota el bombardeig de mil petards
i veure l'home amb bermudes torçant
en direcció al carreró estret
amb un maletí de cartró
on hi ha escrit:
“Coques de Sant Joan”.

Juny,
saps què està bé?
Poder-te asseure a un portal
i enyorar-te dels llardons
del vi dolç i els pinyons,
les estovalles de quadres
de cals teus pares
tenir records dispersos
de la darrera revetlla de fa tres anys
mirades d'amics odiant-te
en vomitar mitja ampolla de JB.

Juny, saps què està bé?
Haver tingut set, nou i onze anys,
i enyorar ara les butllofes que em deixaven
les metxes i els petards
que esclataven a la plaça

Ei Juny
saps què em fa gràcia?
Que em recordis que
em cuso els pantalons i
les butxaques del pit
de les velles camises gastades
que em recordis les ofertes
del paper de vàter doble capa
i assenyalis les ampolles de cervesa
que em deixo als racons del pis.
Ei Juny
saps què em fa gràcia?
Que no te'n recordis
que fa uns minuts he estat
déu-nostre-senyor-fent-una-filigrana-
que-ni-en-Messi, xaval!
Que per ser món en la immensitat espacial
em recordis que la meva integritat
depèn de que tu no esclatis
en una tempesta solar.
Però mentre no ho facis
t'oblides Juny
que sóc massa lluny
perquè em puguis cremar
que sóc prou a tocar
per no morir congelat
que sóc en la distància justa
per posar-me a cantar
doncs jo he estat el déu
que ha programat els pols de la Terra
em remullo la cara al lavabo d'abaix
i faig cara de déu cansat
que no s'ha afaitat
però fa uns pocs minuts
jo he sentit la rialla tronant
del pintor de les aurores
que gargoteja en els pols
del món imperfecte
que jo he creat.



Menjar-te de dues en dues les seves croquetes, bicicletes i sotanes, i que et faci creure que ets tu el qui va guanyant: digues-li art. Ho ha de ser.-

Ets el primer
dels quinze-mil milions d'embolcalls
que imagino recobrint-te l'ànima
bombó.

Deixa que te'ls tregui jo
aquesta nit
i entrega-me'n un parell més
demà al matí,
voldré tornar a contemplar
el teu ball sensual
vull veure't desfent-te
dels pètals que protegeixen
el teu cor de licor
travessar amb tu els dies
enganyant-me els sentits
creure el fantasieig d'arribar-te un dia
al moll de l'os.

Deixa que et despulli avui
però fes-te durar, bombó,
regala'm un altre ball demà
doncs també jo sóc humà
menjo macarrons
i devoro il·lusions
i sempre em temptarà
el voler-ho tot.

Fes-te durar bombó
i a ningú més que tu
t'entreguis,
per tu tot sol és el dolç tresor
per tu sola el teu premi,
i deixa'm a mi el fantasieig
de ser el buscador que t'ha anhelat
de fer-me creure eternament
que cada dia m'acosto a l'essència,
et vull despullar una mica avui
i demà veure't dansar
ens trobarem al llit
i encara demà
seguir-te buscant.


Ja t'has divertit

Pel que més vulguis,
creu en un cel
i en un infern
creu i expressa't
com el malalt terminal
que en secret abriga encara
fe en els miracles
creu en canviar el món;
i cridar-ho
penja-ho
o publica-ho
-el que vulguis
el que puguis-
mentre encara sents
el foc als ulls
i la coïssor als dits
per tan boges paraules.

I ara,
un cop fet
aparta-te'n
no t'hi quedis massa
per aquí flotant
tingues prou seny amic
per xisclar
i anar-te'n,
per allunyar-te de les brases
per les que et deixes cremar;
sigues prou valent
per no endormiscar-te en la flonjor dels núvols
pels que et deixes emportar.

Però pel que més vulguis amic
no el matis mai del tot
aquest foll deliri
del foc cru
ni aquest desig
de cel net
te n'has de guardar un xic
per tu mateixa
per tu mateix
de l'aleteig de la màgia
capaç d'inflamar en tu
tot l'univers.
Accepta la gràcia
i els deliris de les febrades
fes-te'n un mapa secret
i amaga-te'l allà
on mai ningú te'l pugui arrabassar
és aquest teu repic de timbals
dins teu el desfibril.lador que
t'allunyarà de la mort amic
si tot d'una sents un dia
que estàs atrapat
abans d'hora en el cel
o a l'infern
i treu-te'l
de la butxaca
invoca'l
o es que no sents l'agonia
d'aquells que un dia
van deixar-lo caure
dins el contenidor del rebuig?