Al revés

25-06-2015

In extremis

Avui un borratxo
al que no vull conèixer
li ha salvat la vida
a un client decent
un al que diem
Barret de palla;
ha estat a això de 3/4 de dues
de la tarda
jo anava de camí
a una taula
amb un gaspatxo a la dreta
i un arròs mariner
a l'esquerra
quan he vist barret de palla
que s'havia aixecat
estava molt més blanc
del que és habitual
i he hagut de deixar els plats a la barra
en veure com li brillava
la barbeta i la papada
era el reflex de baba vomitada
duia els ulls molt oberts
i no parlava
s'assenyalava el coll
i amb dificultat de vell
les mans agitava.

I el borratxo li ha preguntat:
“Ei, què li passa?”
“ei, que estàs bé?”
“Escolta, que...
que...
que t'ofegues?”

Els dos cops de cap
fent que sí
han estat suficients
perquè el borratxo l'engrapés
per l'esquena
jo he notat com amb els dits
li resseguia les costelles;
el borratxo sabia bé
com es feia:
ha calculat la distància
de dos dits
sota el punt d'unió
de les costelles
i hi ha col·locat
el puny esquerre
i al damunt hi ha tancat
la seva mà dreta, ben ferma
i per uns moments ha fet
com si se l'estigués tirant
pel darrere
ha empentat
una vegada
sec
i una altra
més fort
més sec
i una altra
i una altra més
i una altra
i ja he perdut el compte
de quantes vegades
ho ha fet
fins que Barret de palla
ha fet “ahggghhh!”
i a la fi ha
respirat.

El borratxo l'agafava ara
per sota l'aixella
i se l'ha
mirat
i a la cara
li ha preguntat:
“Sí?
Sí?
N'estàs segur?
Sí?
Sí?
Creus que
ja ha
sortit?”

“Sí...!”
-cof-
“...Sí crec
que sí...”
-cof...
cof...
cof... -
feia
Barret de palla
visiblement alleujat
i fins i tot jo
he tornat a
respirar.

Un borratxo ha salvat avui
barret de palla.
Jo mateix he estat
qui li ha servit
dos cigalons de rom
i la canya
a dos quarts d'una
del matí.

Un borratxo ha salvat avui
barret de palla
i a mi m'ha tocat
d'endur-me'n a la cuina el plat
i al lluç la basca
sobre la salsa blanca
he vist la història de l'eventual
tragèdia de Barret de palla:
he vist les taques porpres
del vi negre que ha escopit
quan inútilment deu haver intentat
de tirar l'embús avall.

L'encarregat del restaurant
és qui s'ha emportat
visiblement avergonyit
altre cop a taula
Barret de palla
i els clients més propers
l'animaven:
“Au home que ja ha passat”
“Va home que no ha estat res”
“Podria passar-li a qualsevol això.”.
L'encarregat li ha preguntat
si de debò es trobava bé
si no volia que algú truqués
o si encara volia gelat
per fer tirar el mal tràngol avall
“Convida la casa”.

I Barret de palla li ha dit
“Que sí
i que no
i que moltes gràcies
cof, cof, cof...
per tot
de debò...”.


“No”,
ha dit l'encarregat
“si ja el tenim
per això a aquest noi aquí
perquè de cambrer
no val res, però
t'arregla els fluorescents
o l'aire condicionat
i de tan en tan
li ve la vena i
va i li salva la vida
a algú...”

Barret de palla
a la fi reia
i estossegava
reia i
estossegava
mentre l'encarregat se n'anava
i a mi m'ha dit:
“Ai noi,
que ja m'hi
veia...
Gràcies,
gràcies per tot
el que heu fet...”

“No si..
no he fet res.
Vaja, res que
qualsevol altre no...”

Una taula
em cridava
i tenia més postres
per fer
i després Barret de palla
m'ha convidat
i seguia estossegant
quan s'ha empassat el whisky
de quinze anys gola avall
i jo me l'he empassat
perquè sí
perquè sí
perquè sí
potser per la bella i vella tradició aquella
de brindar amb whisky per celebrar
que he trencat unes costelles
a un cos al que el cor
se li havia aturat,
brindar-li al sol
a maniobres de desembossament
el nom de la quals ja no recordo .

Un borratxo ha salvat avui
la vida d'un home decent.
I quan barret de palla ha sortit
he vist com li allargava un bitllet de cinc
“té noi,
no en tinc més
però pren-te'n un altre després”
i el borratxo li ha jurat que “sí, clar...”
però a tres quarts de cinc de la tarda
quan ja els clients havien rotat
i ens n'havíem oblidat una mica
de tot plegat
he sortir a defora
abans de servir-me el dinar
i rere el quiosc m'he trobat al borratxo fumant
i no ens hem dit res
sota el cel blau
torrant-nos sota el sol
sols admiràvem els cotxes
que seguien passant
i m'ha semblat bé
quan de la butxaca se n'ha tret
un bitllet de cinc arrugat
i amb l'encenedor
l'ha cremat.

No vull conèixer aquest home
no vull saber res del borratxo
que avui ha salvat la vida
d'un home decent
però crec que
alguna cosa
d'ell n'he après.



11-5-2015

Barret de palla

Veig Barret de palla
avançar en direcció contrària a la meva
per damunt la vorera.
Barret de palla és
un home que rondarà els setanta-cinc
amb la característica dificultat
dels d'aquesta edat per a moure's
amb certa gracilitat.

A Barret de palla li agraden
les amanides, les faves i els pèsols
i no li fa escarafalls a les
mongetes ni als cigrons amb
espinacs;
se sol demanar de primer
els dijous
la paella marinera
i un plat de fideuà sense all-i-oli
els dimarts.
De segons plats Barret de palla
es decanta pel peix fresc
- sigui quin sigui -
que haguem portat
li perd però
el frincandó els diumenges
i els calamarsons
amb all i julivert
que fa la mestressa
els divendres.

El noranta per cent dels dies
Barret de palla et demana gelat
de vainilla
tot i que de vegades se'n cansa
i et demana:
“què més hi ha?”
i és el moment en que
et tria un flam o
un iogurt o
una fruita
-preferiblement
maduixes -
A barret de palla li encanten
les maduixes
amb nata, suc de taronja o
soles.

Barret de palla té poques arrugues
i sempre arriba amb la Vanguàrdia
sota el braç
Barret de palla té
una mirada que una companya
va definir com a “trista i
apagada,
pobret...”
Jo crec que no
jo crec que és una mirada
d'aquelles que simplement li agrada
d'apartar-se més que
d'amagar-se
la mirada que fan
certs homes i dones
pels que el temps ja no passa.

Uns metres abans de trobar-nos
el veig dubtar en enfrontar-se
a la meva cara
així que sóc jo qui
el saludo:
“Ei, què tal
com va la
passejada?”

I ara sí Barret de palla
no en té cap dubte
i s'atura
i es treu el barret
i es passa la mà
per la rosada calva
tota tacada:
“Ep noi,
no t'havia conegut.
Que es que vas
a fer marxa?”

I jo em miro
d'una llambregada:
com sol passar
moltes vegades
ni tan sols Barret de palla
espera de trobar-se
professionals al seu servei
en pantalons curts, samarreta i
vambes blanques.
Com sol passar tothom et té posat
dins el quadre prefixat
de la seva vida.

“No
-li dic-
me'n vaig a esmorzar
perquè amb aquest solet que fa...”

I un cop mort
el tema “el temps
i la calor que fa”
Barret de palla em diu
que se'n va a veure
una amiga de la seva dona
que va caure
el marit mort
i viu tota sola a casa
i quan ja disparo l'alarma
em frena
em diu que no, que no, que està bé
però que no pot allargar el braç esquerre
i que li costa molt de posar-se dreta
el més petit dels seus fills
va anar-la a veure
abans d'ahir a la tarda
i ahir al matí
però dels altres dos
amb prou feines
els hi queda temps
per a ells.

Veig que barret de palla
busca amb dificultat
sota la màniga llarga
un rellotge platejat
i de fons blanc
de busques que sí em semblen
velles i cansades.
I jo veig que són dos quarts i cinc
de dotze al meu mòbil
quan ja me n'allunyo
el veuré d'aquí a hora i mitja
si fa no fa
Barret de palla entrarà al meu torn
amb la Vanguàrdia sota el braç
i com sempre no haurà reservat
i com sempre jo li hauré guardat
la sis, la cinc o la u.
Barret de palla duu fins a l'estiu
una americana grisa o ocre
i el veig afable, tranquil i amigable
i és dels pocs tios o ties
que de debò em fan dubtar
-a vegades-
d'allunyar-me de la feina que faig
doncs ara fa un any
em va dir
els mossos van entrar-li a casa
els veïns havien trucat
als mossos alarmats
olorant-se maltracte
es van presentar
a la seva porta
interrogant-lo sobre
les trencadisses i els cops
les malediccions i
folls crits d'ella.

A mi Barret de palla
sempre m'ha semblat
un tio afable, correcte
i amb qui es pot parlar
del temps que no passa.
Però passa,
passen els dies i els mesos
i abans d'ahir vaig saber
que el company amb el que
a vegades s'asseia a dinar
i amb qui tant xerrava
-Cabells platejats -
ja està mort i enterrat.

Sé que Barret de palla
es fa ell mateix l'esmorzar
la rentadora i el sopar.
Sovint arriba amb una bosseta de plàstic blanc
on es transparenten navalles, pasta de dents i sabó Magno
Barret de palla sempre m'ha semblat
més un conegut,
un amic que ve a dinar
que un client al que li has
de donar de jalar.

“Després de 40 anys
vivint allà mateix...”
-em va dir amb ullets brillants Barret de Palla -
t'adones que ningú et coneix
realment
i que ni tan sols ho volen
fer. No saben el que és
conviure amb l'alzheimer.
Ja fa nou mesos que hi és
i encara no em sento amb cor
d'anar-la a veure...”

Abans d'asseure'm
a esmorzar
m'adono que realment
no el conec
però que admiro alguna cosa
de com porta tot l'assumpte Barret de palla
tota aquesta mescla de desesperació
i estoïcisme
no puc creure que sigui trista
ni apagada la seva mirada,
sinó quelcom semblant a
que per a ell ara
el temps no passa.

Sempre em demana gasosa
i vi negre Barret de palla,
de postres, si o sí, un gelat
però avui se li il·luminat la cara
quan no li he dit res
i s'ha trobat
les maduixes amb nata.