dimecres, 29 d’abril del 2015

No he fet la cervesa de la nevera

El sòl tremola
sota el meu sofà
i les quatre parets retronen
al meu voltant
i jo obro els ulls
i comprovo que la làmpada
que es mou
i el sostre fals
que es retorça
de dolor.

Ja està, penso,
alçant-me del sofà
a la fi s'ha
acabat:
s'han equivocat
no serà a Xile nois,
sinó aquí
com a Haití
o al Japó
o el Nepal.
Sí sí,
aquí el tenim
en viu
i en directe
sense seguretat
ni hipocresia
ni cap necessitat
de pantalla plana.

Espero
la sacsejada
però m'he equivocat
doncs l'apartament,
el pis, el cau,
el refugi del guerrer,
el forat negre que s'empassa
cinc-cents euros cada mes
-n'hi dic de diferents
formes segons el dia
i el moment -
ressona ara
al COM
PÀS
COM
PÀS
COM
PÀS
PÀS
PÀS...

de la massa
del manobre
que treballa
al pis de dalt.

El terrabastall que m'ha sacsejat
i desvetllat fa dos segons
ha estat probablement
un sac de ciment
que els dos cafres aquests
al llarg de tota la setmana
van deixant caure
com sacs de patates
sobre el meu sostre.

M'assec al sofà
i encenc un cigarret
contemplant la brisa
entre les cortines de colors
la tarda de dimecres
que tinc festa
al COM
PÀS
COM
PÀS...
COM
PÀS...

dels cops
de massa.

Sento la boca pastosa
i apago el cigarret
recordo que tinc
una cervesa
a la nevera
i segons després sento
la simfonia descompassada
que fan un martell elèctric...
RA-CA-TA-CA-TA-CATÀ...
RA-CA-TA-CA-TA-CA-TÁ-CÁ....

i el disc
FSHÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ....
....ÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

que talla les vares
d'acer sobre
el meu cap
FSHÍÍÍIÍÍ....NYÉÉÉÉÉÉÉÉÉ....
NYÉÉÉÉÉÉÉÉÉ....

com si fos
mantega.

Ens hi estem
cosa de
deu minuts
així:
(...) RA-CA-TA-CA-TA-CATÀ
Fshiíííííñiííííí -nyééééééééé-

Un dimecres normal
ells són
aquí dalt
currant
CATÀ-RA-CA-TA-CA-TA...
Nyéééééééééé...... RA-CA-TA-CA
CA-TÀ-TÀ....Nyèèèèèè (...)

Un dimecres festiu
jo sóc
aquí abaix
descansant.

Entens per què
no he fet la cervesa
de la nevera?
Entens què hi faig
al bar
aquesta tarda?
Entens per què
hi ha gent
que resa als Déus
i a l'univers
i a la física quàntica
els dimecres?
Entens perquè
hi ha gent capaç de somriure
si li dius
que ja s'ha acabat
el terrabastall
doncs he sentit
que el manobre
del pis de dalt
s'ha enganxat dos dits
al compàs
de la massa?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada