Descompressió

A la fonda tenebrosa
palpo les restes del naufragi
en l'última immersió
i ressegueixo amb la mà
els mateixos contorns
que tant de temps ja he explorat.
Fa temps que no espero de trobar-hi
cap altra ampolla de bon rom
de la meva etapa pirata,
ni cap altra moneda d'or
de valor incalculable.
Crec que
el que passa és
que em costa
em costa horrors acomiadar-me
amb una carícia de l'acer rovellat
d'aquesta bombarda
que he decidit deixar
per sempre més aquí abaix.
Sí,
el que passa és
que em costa un munt de fer
les tres tirades de corda
que m'hissaran a superfície
amb el vell mascaró de proa.

Però sé
que
sols em queda
deixar ara
els morts
en pau.
Sé que
sols
em queda tornar
a respirar aire
no-embotellat.


I ja a coberta
sento la campana
que ordena llevar
l'àncora,
i veig el capità
de mans plegades
a l'esquena
que em demana
un informe
que sols puc dar-li
ara en vers.
Li dic
que vaig ser viu
en cada instant
que vaig naufragar
que vaig ser viu
en cada braçada
que em va esgotar
per creuar l'oceà
viu fins i tot
en cada crit desesperat
i viu en cada alè salat
que em vaig empassar,
prou viu ara
com per sentir la pau
que sols s'assoleix
tornant al lloc dels fets;
més que viu que mai
emergint del fons de mi mateix.