desigs

Avui desitjava escriure't
un conte bonic
regalar-te una història prou digna
que et poguessis endur al llit.

Però ai noia, ai musa!
als dits no m'hi queda sinó aquest òxid
i aquest boli on hi creix verdet.
¿Com no estossegar jornades febrils
si sempre em vens a pleret?

Tractant-me amb píndoles de vida
m'he fet un alegre malalt
i el front em bull per tal d'esbrinar
perquè per tu - encara - el cor m'ha de cremar.