primavera

Ai amic!

que vols saber de mi,
et confesso que sóc aquí
allà on mil vegades et vaig jurar
mai hi aniria a petar.

No t'imploro respecte
quan t'apunto que al darrere hi ha una història
sols que provis d'entendre, amic,
que la vida se m'endugué de la mà
lluny de tot allò que sols puc estimar;
i que privat d'uns pins que flairen a mar
en somnis sospiro de tornar als vorals del rial
allà on bri de vent fa sempre dansar un canyar.

Ai amic, i si de debò vols saber
que sento ara que no ens veiem...
confesso que en realitat mai no vaig marxar
i que si d'ànima sols una espurneta me'n quedés
jo la deixaria penjada allí al bell mig d'un pinar,
i que si a tots un tros de cor a tots ja us vaig regalar
de la part que em quedà, a casa, ja la vaig enterrar.