De nit

Pany i clau
les portes tancades;
i les finestres
barrades.

Quiets tolls parats
de colors pintats
damunt asfalt cicatritzat
on regalima i plou taronja
llum dels fanals.

Voreres, terrats i
dipòsits d'aigua perfilats;
les parabòliques i els
contenidors mats,
plàstica textura als bancs pintats
i a dalt, rere l'horitzó apagat
presumida i mirant-se la lluna,
enfront mil joies humides,
que amarades, blanques, brillants,
l'esperen sobre lloms aparcats
de freds i quiets autos
tots metal·litzats.

Sento m'ofega assassina,
la nit del carrer negre,
tediosa i traïdora quan
no fa ni un grinyol,
quan pany i clau s'han passat,
i les portes són tancades,
les finestres barrades i
la fosca inunda
freda, silent, precisa
callada com la mort
amarga i dolça
com la vida.