Dol de lluna

Lluna bufona
lluna pregona
de nits negra i nova,
digues-li al sol
què diuen els poetes:
Que surti la reina del cel!,
que surti vestida, blanca i lluent,
que pels homes brillis, perla
i que més no t'amagui ell
entre fosca i estels.

Lluna xicona,
lluna rodona
reina de nits
i dels cors partits:
Surt i consola els homes,
que t'esperen amb bruns ulls humits.
Sigues consol de poetes que enyoren
i el dol dels homes que ploren
de llurs princeses i muses
que s'adormen de nit.

Lluna bufona,
lluna pregona
entre foscúria nova
per tu, oh reina del fosc cel
clamen justícia els homes
contra l'egoista astre rei.

Oh lluna rodona
oh dona pregona,
surt blanca de gala vestida
i sigues reina dels gelosos homes
que somnien princeses de nits;
abraça'ls amb la llum blanca
sadolla els cors fets bocins.

Brilla alta lluna,
brilla plena
reina de nits.