Passa de llarg

El dia que torna
ho fa abrigat;
sense pressa i
passa a passa,
amb les botes lligades i
la boca tancada,
els ulls oberts i
l'orella parada.

La pols del temps
ha negat els rials,
que entre solcs i piles
ha podrit fulles
marcit els homes
i apagat ses llars,
esquerdat façanes
i el món silenciat.

S'arrauleix dins l'abric
l'home que torna i
amb els ulls oberts;
gris benzina respira
per boca tancada
i ensuma la sal que oxida
la Vila verda florint-se.

Amb la sal es mescla
la pols del temps,
se li enganxa al rostre i
li enceta la pell.

Finestres abaixades i
silenciosos portals;
i a les places ermes
- sobre seu surant -
silents núvols blancs,
sense manilles ni destí
que van solcant i volant, el cel,
allà dalt.

Amb els ulls oberts i
la boca tancada
camina l'home que passa de llarg
que s'endú amb el rostre la pols i la sal,
a la butxaca el gris i el verd i el blau i el blanc,
no mira enrere l'home que torna
i segueix endavant
amb uns núvols allà, flotant
sota el blau del cel
allà dalt.