vincle 1
vincle 2
"La de liberal és una etiqueta respectable i venerable i tots podríem estar orgullosos de dur-la. Però com un abric ben dissenyat, amaga més que no ensenya."
Tony Judt
"Si no quieres que un hombre sea políticamente desgraciado, no lo preocupes mostrándole dos aspectos de una misma cuestión".
Ray Bradbury
"No és possible, al mateix temps, obeir el món i transformar-lo".
Beigbéder
"Es necessita espai per tal que els pensaments puguin
navegar amb equilibri i donar una o dues voltes abans d'arribar a port.
La bala del teu pensament ha d'haver superat el moviment lateral i el
rebot i ha d'haver empès aquell últim curs decidit abans d'arribar a
l'oïda de l'oient. Si no, li tornarà a sortir pel lateral del cap."
Thoreau
"No ho sap. Millor així. Millor que no ho sàpia. No saber: bon sistema, magnífica actitud, excel.lent punt de no vista..."
Baixauli
Què passa, Europa? Problemes de "seguretat" altra vegada??
"(...) però, ¿per què entrar en els detalls? Deixem-ho amb l'etiqueta de «paranoia ambulatòria»" H. Miller.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris màximes enllaçades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris màximes enllaçades. Mostrar tots els missatges
dissabte, 23 de febrer del 2019
quo vadis, europa?
Etiquetes de comentaris:
cine,
Greta Thunberg,
màximes enllaçades,
vídeo,
vincles
dissabte, 13 d’octubre del 2018
reunió a cals blackadder
“Esto no tiene
sentido, y yo tampoco”.
l’ànec Lucas
“Mi primo Walter
se masturbó en público una vez. Os lo aseguro. Iba en un avión a
Nuevo México y de repente, el sistema hidráulico se estropeó. El
avión empezó a dar vueltas fuera de control. Pensó que todo se
había acabado, se la sacó y empezó a menársela ahí mismo. Los
otros pasajeros siguieron su ejemplo, también se la sacaron y se la
menaron como locos. Todos estaban masturbándose con el avión
llevándolos a una muerte segura cuando de repente… el sistema
hidráulico se arregló y el avión recuperó el control. Aterrizó
sin problemas y todo el mundo se guardó su respectivo aparato y
desembarcaron. Nadie mencionó el fenómeno a nadie… nunca.”.
Brodie, a Mallrats
“Otra vez usted?
Que ya es la tercera vez que me viene! Pélesela hombre, pélesela!”
Pepe Rubianes (tot i que la dic de memòria).
“Una vez, a mi
primo Walter se le quedó atascado un gato en el culo. Os lo aseguro.
Lo había comprado en el centro comercial del pueblo y acabó
saliendo en las notícias. Resultó muy embarazoso para toda la
família, pero a la semana siguiente volvió a pasar los mismo, otro
gato y con los mismos resultados, incluida otra visita a urgencias.
Una semana más tarde le encontré en el centro comercial comprando
otro gato y le dije: “Pero Walter, ¿qué estás haciendo? Sabes
que es gato también se te va a quedar atascado en el culo. Y él me
contestó: “Brodie, como crees que voy a poder sacarme el hámster?
Mi primo es un tipo raro.”.
Brodie, altra vegada
Mallrats
“- Baldrick?
- Què vol capità?
- Som enmig d’una
crisi. Una crisi enorme. De fet, si tens un moment, és una crisi de
deu pisos amb un magnífic vestíbul, terres emmoquetats, porter de
24 hores, i un immens cartell al capdemunt que diu “Això és una
crisi enorme”. I una crisi enorme requereix un pla”.
Blackadder
“No quiero ser
irreverente, pero creo que estarás de acuerdo en que quienquiera que
creó el sexo ciertamente sabía lo que hacía”.
Groucho Marx
Blackadder, un altre cop
Etiquetes de comentaris:
màximes enllaçades,
palles mentals,
talls
diumenge, 28 d’agost del 2011
diumenge
“En Harry sabia que no era massa bo conversant. Se n'havia adonat que quan menys parlés, millor es sentia la gent”. Bukowski
"Vaig asseure'm a una taula on hi havia menjars exquisits i vi abundant, envoltat de comensals obsequiosos, però sense veritat ni sinceritat. Vaig allunyar-me d'aquella taula inhòspita encara sentint gana. La hospitalitat era tan freda com el gel". H.D.T.
“(...) com que allò que sembla esser-li útil és precisament el contrari del que és útil als seus compatriotes, admeten que els seus principis els hi són perillosos; diuen i pensen així: No pot tenir raó perquè ens fa mal”
Nietzche
Diumenge, 28 d'Agost del 2011
L'energia accentuada del dia anterior havia desaparegut de bon matí. De sobte m'havia trobat melangiós i concentrat en el que veia i observava. Els humans envoltant-me s'asseien i s'ocultaven rere converses de cafè. Jo seia i em sentia alhora tant a prop d'ells com a parsecs de distància. No els mirava ni els escoltava. No tenia interès en fer-ho a hores d'ara. No els observava, però els notava. A tots i cadascun d'ells.
La música fluïa i estava segur que també m'haguessin fluït les paraules si de debò hagués decidit posar-m'hi.
Però era diumenge, i el diumenge vaig descobrir algunes coses.
Per començar vaig descobrir que seguia sol, però a diferència d'altres temps m'agradava la idea. Després vaig descobrir més coses belles, com ara que tenia molt present tot el que havia viscut la nit anterior, perquè sabia que mai més l'oblidaria, com un comiat silenciós que es desfà en l'horitzó quan allò que t'estimes es va convertint lentament en record.
Aquelles imatges se m'havien quedat enregistrades. Les poques frases que havia sentit ni tan sols tenien importància per a mi, doncs no les havia escoltat. Tenia present la olor de ranci del meu temps i el sabor de la veritat corrent a banda i banda de la meva boca sempre assedegada.
Vaig desaparèixer, sentint a la pell el tebi vel de la nit protegint-me.
Tot allò i altres coses, havia descobert.
Era diumenge, i durant més de tres dies havia estat escrutant i buidant tot el que havia trobat al meu interior. Havia escoltat la crida del vent i l'havia seguit com un cant de sirena. Mentre lliure volava les brises feien tentinejar com picarols de tardor les fulles verdes i grogues. L'ocàs del vespre s'havia marcit de taronja i jo volava sol i somrient, més acompanyat que mai per tots aquells cors que bategaven endormiscats dessota meu.
Això vaig descobrir, això he descobert.
"Vaig asseure'm a una taula on hi havia menjars exquisits i vi abundant, envoltat de comensals obsequiosos, però sense veritat ni sinceritat. Vaig allunyar-me d'aquella taula inhòspita encara sentint gana. La hospitalitat era tan freda com el gel". H.D.T.
“(...) com que allò que sembla esser-li útil és precisament el contrari del que és útil als seus compatriotes, admeten que els seus principis els hi són perillosos; diuen i pensen així: No pot tenir raó perquè ens fa mal”
Nietzche
Diumenge, 28 d'Agost del 2011
L'energia accentuada del dia anterior havia desaparegut de bon matí. De sobte m'havia trobat melangiós i concentrat en el que veia i observava. Els humans envoltant-me s'asseien i s'ocultaven rere converses de cafè. Jo seia i em sentia alhora tant a prop d'ells com a parsecs de distància. No els mirava ni els escoltava. No tenia interès en fer-ho a hores d'ara. No els observava, però els notava. A tots i cadascun d'ells.
La música fluïa i estava segur que també m'haguessin fluït les paraules si de debò hagués decidit posar-m'hi.
Però era diumenge, i el diumenge vaig descobrir algunes coses.
Per començar vaig descobrir que seguia sol, però a diferència d'altres temps m'agradava la idea. Després vaig descobrir més coses belles, com ara que tenia molt present tot el que havia viscut la nit anterior, perquè sabia que mai més l'oblidaria, com un comiat silenciós que es desfà en l'horitzó quan allò que t'estimes es va convertint lentament en record.
Aquelles imatges se m'havien quedat enregistrades. Les poques frases que havia sentit ni tan sols tenien importància per a mi, doncs no les havia escoltat. Tenia present la olor de ranci del meu temps i el sabor de la veritat corrent a banda i banda de la meva boca sempre assedegada.
Vaig desaparèixer, sentint a la pell el tebi vel de la nit protegint-me.
Tot allò i altres coses, havia descobert.
Era diumenge, i durant més de tres dies havia estat escrutant i buidant tot el que havia trobat al meu interior. Havia escoltat la crida del vent i l'havia seguit com un cant de sirena. Mentre lliure volava les brises feien tentinejar com picarols de tardor les fulles verdes i grogues. L'ocàs del vespre s'havia marcit de taronja i jo volava sol i somrient, més acompanyat que mai per tots aquells cors que bategaven endormiscats dessota meu.
Això vaig descobrir, això he descobert.
Etiquetes de comentaris:
línies,
màximes enllaçades,
música,
vídeo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

