més estels

Amb un comentari, ell
li pinta un somriure
que es glaça llavors
amb els ulls clavats
de tots dos a defora,
assenyalant-li on
brillen penjades
les llums de nit,
i que sempre romanen
allà amarades.

I llavors
s'alcen
i paguen i
se'n van,
com ampolles ermes,
i buits de penes.

I jo a la taula
miro el full buit i erm
i el sobre vell
sense remitent.
I em veig amb mà ferma
sostenint però
una ploma seca,
que oxidada brama:

Brillant surt la lluna
quan es fon el sol vermell
quan cavalca damunt turons
i s'esmuny boira fins la llera,
quan el teu record com un martell
em colpeja fins al fons;
quan desitjo de nou veure
als teus llavis esbossat
el somrís que tu vas viure
i que anegant-se ja ha passat,
que curull de vida jo recordo
i del que encara no me n'he assedegat.

De nou voldria veure
els teus ulls espurnejant,
escrutant el teló negre
i buscant el que no veia,
mirant on tu em deies
i on tot rient buscaves
els secrets que fulguraven
entre els estels brillants,
allà on demanar un desig
i penjar-lo plegats
perquè aquest centellegi
i on visqui sempre vibrant.