A l'abric de nit

Embolcallat de somnis i deliris
aquí alegre i sol espero,
mentre lliure t'imagino
com tu mai em podràs prohibir.
Vulguis o no serà entre la fosca
on sempre seràs per a mi,
Aquí on tu et despulles
i on jo et puc posseir.


Sota el cel de vespre fonent-se
bategar et sento feliç,
oh cor meu que t'alegres
de trobar-te lluny i sol a la fi.

I es que només aquí dalt sóc lliure
quan sento la fusta cruixir
quan damunt meu plou pinassa
i el sol se'n va a dormir.

Tan sols aquí entre nit i grills
sento tronant els tambors de guerra
que com bells cants de sirena
en armes alça els morts de sota terra.

Perquè és aquí sol entre fosca
on jo m'amago i et dic:
“més de mi ja no t'escapes!
doncs de jocs ja n'estic tip!!”
Prou temps t'he guaitat entre ombres
solcant el tediós camí
somniant de deixar de tu els homes orfes
i només de tenir-te per a mi.

On ets tu ànima meva,
que no vols tornar amb mi?
Et diré on sóc jo tot fet desferra:
amb ma mare aquí a l'abric de nit
entre el verd ocult de la fosca
i entre brisa i fulles,
tot cantant el meu destí.