Monday

Els dijous són per a mi ara com dilluns. Dilluns brillants d'oportunitats i esperances amb ganes de fer coses. Dijous-dilluns d'aquells estranys en que no em costa alçar-me del llit, posar els peus al sòl tebi, mirar els sabatots - o les xancletes - allà a un racó, els pantalons curts damunt la cadira, la motxilla tirada per terra i em dic: "Bé, i què faré, com segueixo, com ho continuo?"
I jo mateix em dic: "No ho sé, no ho sé; però posa-t'hi i no perdis més el temps".

I llavors em dutxo, em rento les dents, em miro al mirall les profundes ulleres que es formen quan saps que dorms menys del requerit i em dic: "De puta, puta, puta mare!... Avanti!, doncs!"

M'agraden aquests estranys dilluns-dijous d'ara.