vaig sentir a dir
ahir
a una col.lega...
I el que passa avui és que
a la ràdio,
tot tot plegat pren
cert regust de pressa,
i d'ànsia,
i l,emoció d'uns
es camufla
amb el canguelo
dels altres...
Se m'està fent
un nus a la gola
en plena pròrroga
de la męs esperada
de les finals
la final
de
finals.
Aquí estan
mirant-se als ulls
els que defensen el títol
i els que aspiren a
coronar-se amos
de si
mateixos;
Cni,s, parlaments,
constitucionals, exèrcits, assamblees,
talps, traïdors i operacions encobertes...
Flipo que encara hi hagi penya
que necessiti encara
Joc de trons
amb el sidrals que
tots plegats
som capaços de muntar.
"NO VA MÁS!"
sento que s'ha cridat
al fons de
la sala.
I les ruletes giren i
i tots el daus fan ara
salts i
tombarelles
a TOT o
res
a tot
o...
És veritat que
ja no TOT està
per fer,
com és veritat
que encara ens queda
tela per
nedar.
Que lluny sembla ser ara
d'on vam començar
a caminar
i amb quin anhel més intacte
esperem l'última traca
la que hem sentit
que es farà a Itaca.
https://m.youtube.com/watch?v=GM-znjDGubE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada