Tastet (2)

Un dia, en una altra vida

Potser l'ocasió ens arribi
a la fi del camí
tot just unes línies abans
d'un bellíssim capítol final
quan asseguts al porxo vell
en un moment de pau
admirem escorar
un capvespre rogenc
i sentirem puny venós colpejar
a la porta de fusta cruixent
i ens en recordarem d'un passat
en que saltaven negres
verdes, brunes i blaves les espurnes
en el fons de les nostres mirades.

Potser el moment serà llavors
quan ja haguem renunciat
a conquistar cap horitzó anhelat
quan ja ni tan sols ens dediquem
a mirar els capvespres que se'n van
amb els nostres ullets fatigats i vermells
sabent que lentament s'ensorra, rere nostre
la imperfecta i acollidora llar
que per nosaltres vam alçar.

Potser l'ocasió ens arribi llavors,
quan tindrem aspecte de secs barrils
i de violoncels cadavèrics,
llavors, que haurem cremat tot l'orgull,
i ens recolzarem en malucs caiguts
i ens pesarà la panxa birrera,
quan ara i adés ens alegrem
de noves mirades anhelants
d'horitzons llunyans i plens,
les espurnes brunes, verdes i blaves
evitant els nostres rostres com mapes
ja plegats una i mil vegades.

Potser sí,
potser sí que
llavors serà el moment
quan no ens quedaran dents
amb les que queixalar aquesta vida,
quan haguem perdut somnis i anhels,
llavors, quan ja no ens aguantem drets
que serà quan ens aixequem
per a fer un darrer intent
i sentim un caminador
o un bastó fent cruixir la fusta
en el nostre porxo vell.

Llavors, sí, llavors
quan res no hi guipem
rere l'espiell
serà quan la porta obrirem
i ens convidarem a entrar
per altre cop encreuar les mans
que grises i velles ja no suaran.
Ens asseurem a mirar, plegats com se'n va
el darrer capvespre rogenc
amb aquests nostres vells ullets
ara tan fatigats,
ara tan vermells...

Potser, clar, qui sap
si no serà el moment demà
d'asseure'ns plegats al porxo vell
de tornar a riure una mica
i prometre'ns d'imaginar bogeries
que farem rere cataractes i
sis i nou diòptries.

I potser, clar, qui sap
si mai serà el moment
de jurar-nos plegats
el tornar-nos a buscar
un altre dia,
en una altra vida
potser jurar
el tornar-nos a equivocar
i altre cop somniar en aquesta follia
que va ser aquest intentar
que altre cop saltessin les guspires
d'entre les nostres potes de gall
en el fons del mes fons
dels nostres bells ullets
ara tan fatigats
tan vermells...