divendres, 21 de novembre del 2014

a mort amor


Pietat?
Sent pietat la guerra
quan arriba i arrasa?
O en sent l'amor
quan torna i et dispara?

Tan bé que t'hi estaves
aquí al refugi
i vas treure el cap
i seguir la bala perduda
descrivint ziga-zagues
salvant les trinxeres
amb el teu nom gravat.

El cor t'ensartà
sense pietat
quina hauries de sentir ara
soldat?

D'entre els dits torna
a brollar la sang
però t'assecaràs defensant
el poc que te'n quedi
d'aquests camps erms,
del refugi entre les runes
on fort et feres supervivent
amb ungles i dents.

******


La més meravellosa mel
que en reviure tastaria
fora l'amor forassenyat
que per l'estel llunyà sentia;
a mi, que de prop que el vaig viure
em va arribar a irradiar
ara lluny ja no sabia
que en la fosca el contemplava.

I el malson és
del somni ara un revés:
haver de patir, sofrir i morir
perquè ella s'apagués
i que de tan lluny que érem
no hi comptés
que ningú més, de lluny
la plorés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada