Divisa

Mil anys després
per sort ja no recordo
ni una puta paraula
d'aquelles cent-
vint-i-una cartes
que vaig passar-li
sota la porta de
cals seus pares.

Mil anys després
per sort ja no recordo
res del que hi havia
en aquells cinc-cents-
-dotze sms's
udolats
seré o borratxo
al matí,
o a la tarda,
i ni tan sols
sé com carai
li vaig balbucejar
tanta feblesa,
ni bramar-li ingenu
la meva total dependència
amb aquell milió
de trucades
que ella aguantà
estoica.

Bé,
probablement,
exagero i
no fossin
cent-vint-i-una
les cartes,
ni cinc-cents-dotze
els missatges,
ni un milió
els udols
d'aquella bèstia ferida
que abans era;
però la sensació que
ara em queda
mil anys després
si la veig
rere la pantalla freda
és la d'haver malbaratat
el carregador del perdó
una mica molt
abans d'hora,
d'haver sobrepassat ja
els límits de
la persistència
haver creuat fa temps
la fina línia
que separa l'amor
d'obsessió.

Simplement
passa que
mil anys després
no
em sento
amb dret
de tornar-ho
a intentar,
encara i que
de cor
me'n pugui sobrar.

A cor obert

“Volverse invulnerable: ésa era su preocupación obsesiva. Al descubrirlo, mi compasión aumentó ilimitadamente. Fue casi como si hubiese descubierto que era una inválida.”.

“El hombre que busca seguridad, aunque sea mental, es com un hombre que se cortara las piernas para tener otras artificiales que no le provocasen dolor ni trastornos”. H. Miller.



Decideixes
no construir defenses,
i acceptar a cor obert
totes les conseqüències
que et deixa estimar,
el témer, doldre't...
... i odiar.

Ni destriaràs
ni arxivaràs
ni construiràs
ni aïllaràs,
res del que et cremi
ho desaràs
a un puto calaix.


I tu decideixes
preparar les defenses
abrillantar una cuirassa,
per defensar-te a cada passa
del que comporta estimar
témer, doldre't...
i odiar...

En faràs màximes
filosòfiques,
o potser taules
religioses,
i per cada assumpte
que et toqui
obriràs una nova carpeta
amb el pla de batalla
que empraràs per enfrontar-te
a tot això que és la vida
i que encara et peta.

a mort amor

Pietat?
Sent pietat la guerra
quan arriba i arrasa?
O en sent l'amor
quan torna i et dispara?

Tan bé que t'hi estaves
aquí al refugi
i vas treure el cap
i seguir la bala perduda
descrivint ziga-zagues
salvant les trinxeres
amb el teu nom gravat.

El cor t'ensartà
sense pietat
quina hauries de sentir ara
soldat?

D'entre els dits torna
a brollar la sang
però t'assecaràs defensant
el poc que te'n quedi
d'aquests camps erms,
del refugi entre les runes
on fort et feres supervivent
amb ungles i dents.

******


La més meravellosa mel
que en reviure tastaria
fora l'amor forassenyat
que per l'estel llunyà sentia;
a mi, que de prop que el vaig viure
em va arribar a irradiar
ara lluny ja no sabia
que en la fosca el contemplava.

I el malson és
del somni ara un revés:
haver de patir, sofrir i morir
perquè ella s'apagués
i que de tan lluny que érem
no hi comptés
que ningú més, de lluny
la plorés.