"Em sento massa bé, estúpidament, aquests dies per escriure-li. La meva vida és quasi completament exterior, tot closca, sense llavor, de forma que em sembla que el relat que d'aquesta pogués enviar-li sols seria una ametlla que, un cop esberlada, res li li quedaria l'interior per endur-se a la boca."

"No és que estimem estar sols, sinó que desitgem arribar molt amunt, i quan ho fem, la companyia es torna cada cop més escassa, fins que desapareix". Thoreau.

Taxi

*****

Aquestes hores de nit
caigudes en morta inèrcia...
oh cel meu, mai seré jo
si preguntes
quan vesteixo una camisa
sols ara que barrino
tot sol de matinada
mort de cos però ple de vida.

*******

Oh Déu meu
en qui no crec,
i en qui penso
en carrerons sense sortida;
quina missió és aquesta
què em vas guardar
de sentir tant dur,
d'estimar tant
la dona en llunyania?

“Caducada” em deia
“sols un passat”, en teoria,
però quina missió, quina-missió és aquesta,
que em fas sentir que em crema
per ella endins la roja espina?

"Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat
així tornava jo al lloc de l'amor."

Maria Mercè Marçal