"Em sento massa bé, estúpidament, aquests dies per escriure-li. La meva vida és quasi completament exterior, tot closca, sense llavor, de forma que em sembla que el relat que d'aquesta pogués enviar-li sols seria una ametlla que, un cop esberlada, res li li quedaria l'interior per endur-se a la boca."

"No és que estimem estar sols, sinó que desitgem arribar molt amunt, i quan ho fem, la companyia es torna cada cop més escassa, fins que desapareix". Thoreau.