Cor poruc

L'escalfor que sentia era
la d'aquest cor que hibernava
al meu llitet de cendres.

Aquesta nit l'he remogut
“Tapa'm, tapa'm ximplet”,
m'ha dit, com sempre en veure'm
“No em despertis encara, ruc;
no si no hi és ella
i arriba amb fusta nova!
No si no veniu plegats
i m'alimenteu d'aquests versots
als que tu en dius poema!

I s'ha girat i
consumit un xic més;
emprenyat s'arraulia altre cop
als llençols grisos
aclucava els ullets i
desdenyava els meus somnis.

Però avui en tenia prou:
L'he destapat i
li he fotut una coça!
i després, d'un revés de la meva mà oberta
ha rodat fins a un racó de la llar.

L'he esbroncat com un boig:
“Surt d'aquí
Covard!
Surt d'aquí ara i lleva't,
cony de bandarra!”.

I a una cantonada, plorant estava
el meu cor despullat
es tapava les vergonyes
i he vist que els ulls
els tenia plens de lleganyes.