més estels

Amb un comentari, ell
li pinta un somriure
que es glaça llavors
amb els ulls clavats
de tots dos a defora,
assenyalant-li on
brillen penjades
les llums de nit,
i que sempre romanen
allà amarades.

I llavors
s'alcen
i paguen i
se'n van,
com ampolles ermes,
i buits de penes.

I jo a la taula
miro el full buit i erm
i el sobre vell
sense remitent.
I em veig amb mà ferma
sostenint però
una ploma seca,
que oxidada brama:

Brillant surt la lluna
quan es fon el sol vermell
quan cavalca damunt turons
i s'esmuny boira fins la llera,
quan el teu record com un martell
em colpeja fins al fons;
quan desitjo de nou veure
als teus llavis esbossat
el somrís que tu vas viure
i que anegant-se ja ha passat,
que curull de vida jo recordo
i del que encara no me n'he assedegat.

De nou voldria veure
els teus ulls espurnejant,
escrutant el teló negre
i buscant el que no veia,
mirant on tu em deies
i on tot rient buscaves
els secrets que fulguraven
entre els estels brillants,
allà on demanar un desig
i penjar-lo plegats
perquè aquest centellegi
i on visqui sempre vibrant.

anar fent

" I per què no puc tractar jo les roques vermelles de la lluna? Doncs perquè no reflecteixen res meu, llevat d'un magre sentiment paisatgístic que mai hauria de justificar una poesia".

"Les primeres vegades em semblarà haver tornat als meus temps arcaics i em semblarà també no tenir res a dir".
Pavese

"Però la felicitat puteja, s'amaga expressament, treu el cap entre la gespa del jardí i es deixa veure un moment, riu una mica, ens ensenya les dents i se'ns torna a amagar, eh? Eh, que va així?"

Toni Sala, "Bones notícies"

viure lliure i riure

D'aquí estant mon cau
riure lliure em sentiràs
prescindint de tu, bord, que exclamaràs:
“Que n'és de babau!”

I tot i així caminant em sentiràs riure
tamborinant i
desbocat
doncs de tu me'n fotré a la cara
abans el fred no m'atrapi,
doncs dins meu brillarà un estel
mentre l'alè no se'm glaci;
i abans que la nit m'arribi
ja hauré sortit a buscar-te,
abans que els ulls no se m'acluquin
ja hauré començat a trobar-te.


Doncs tant alt vaig ser parit
que només vaig contraure un deute:
el de sentir el batec de la vida
i de tan sols deure'm a mi,
de ser nascut entre homes lliures
que mai es deixaran marcir.

I tot aturat-me sabré
que no tinc el cor de pedra
tot i estar aquí ancorat a terra,
que la meva ànima s'afama de mar
i que lliure anhela solcar el vent
que de quatre flames s'inflama
i que bategar la sento lliure i fervent.

Doncs jo miraré als núvols:
Esclata, esclata tempesta!,
sobre els braus oceans!
Deixeu-me nuu enfront les ones
per desbocar-nos plegats
per sentir que els batecs se'ns fusionen
i així me'ls deixeu escoltar.


I si un altre dia veig
que tu encara em planys,
de tu me'n fotré a la cara
per repetir-me a l'ombra del faig:
que tinc un deute amb la vida
que de fet tots contraiem
que tant alt vaig ser parit
que només em dec a mi
per riure i viure lliure
fins la fi
per lliure viure i riure
i decidir viure,
reescrivint-nos el destí.

I ric i riuré sabent-ho
que per més tempestes que damunt m'esclatin
i per més pluges que m'atrapin
mai no m'aturaré.
Que per difícils les coses i
foscos els temps,
els enrevessats carrerons
jo travessaré.

I així per mi seguiré rient
travessant els carrers erms
fins escoltar la brisa tot dient:
“que rica i plena la veig ara
quan a la fi ningú l'amara
quan lliure ha trobat la llibertat
de viure i riure aquí al teu costat”.



(apunt: es que demà no em podré connectar)

A l'abric de nit

Embolcallat de somnis i deliris
aquí alegre i sol espero,
mentre lliure t'imagino
com tu mai em podràs prohibir.
Vulguis o no serà entre la fosca
on sempre seràs per a mi,
Aquí on tu et despulles
i on jo et puc posseir.


Sota el cel de vespre fonent-se
bategar et sento feliç,
oh cor meu que t'alegres
de trobar-te lluny i sol a la fi.

I es que només aquí dalt sóc lliure
quan sento la fusta cruixir
quan damunt meu plou pinassa
i el sol se'n va a dormir.

Tan sols aquí entre nit i grills
sento tronant els tambors de guerra
que com bells cants de sirena
en armes alça els morts de sota terra.

Perquè és aquí sol entre fosca
on jo m'amago i et dic:
“més de mi ja no t'escapes!
doncs de jocs ja n'estic tip!!”
Prou temps t'he guaitat entre ombres
solcant el tediós camí
somniant de deixar de tu els homes orfes
i només de tenir-te per a mi.

On ets tu ànima meva,
que no vols tornar amb mi?
Et diré on sóc jo tot fet desferra:
amb ma mare aquí a l'abric de nit
entre el verd ocult de la fosca
i entre brisa i fulles,
tot cantant el meu destí.

que NO, hòstia, que NO!

"Aquesta gent es pensa que has que passar-te la vida a la creu i sagnant, per a tenir ànima. Et volen mig boig, bavejant-te la camisa. Jo ja me n'he cansat de la creu, en tinc el dipòsit fins dalt". Bukowski

bon estat

"Crec en tu, ànima meva, l'altre que sóc
no s'ha d'humilar enfront teu,
ni tu humilar-te davant l'altre". Walt Whitman

derrotes i victòries

"Art de combat immadur, font de grans problemes" Proverbi Japonès

"És important tenir un esperit que no es consenteixi a sí mateix"
"Tot i que en la superfície sigui feble, l'esperit ha de ser fort en el seu fons. L'esperit no ha de ser translúcid a ulls dels enemics" Miyamoto Musashi

Després de tant combat, de tants pals, de tanta derrota només queda una via: la de seguir imaginant-nos quin regust et deixarà una victòria.

-

No són les persones
ni els somnis
ni mil mirades
ni acudits.

Són els núvols
sobre onades verdes
i canyars al vent
amb espurnes de llum
brollant de les esques.

Són els batecs d'homes
i dones
repicant i
flotant allà dalt
de peus a terra.

És la mar brava
i tu a l'espigó
sentint l'espetec d'ones
i la sal a l'horitzó.

fam i valors

“Ah, mira noi!, es que això són les lleis de mercat. Has de ser realista i baixar dels núvols ja. Què no saps com va el món? Així són les coses i desitjar canviar-les només que et deprimirà. Les coses no són mai com volem que siguin, sinó que són i prou. Entens?
Què et penses? Si no acceptes aquestes condicions algú altre me les agafarà, algú de debò desesperat, amb menys “dignitat”, aquesta parauleta que tu vas dient a totes hores com si de debò signifiqués alguna cosa en aquest món. Sí noi, ja t'ho he dit, si no t'agrada ja saps on és la porta. Sempre n'hi ha qui és en té menys que tu, de dignitat, o que més aviat té més cervell, o que és més realista o que de debò toca de peus a terra. Sempre hi ha qui passa fam, però no em refereixo a que no pot comprar-se tantes coses, a qui té menys poder adquisitiu o el que sigui que estiguis pensant, no. No vull dir això, vull dir aquells que passen fam, que passen fam literalment, FAM de veritat, no com tu”.
Un amic

Estels a la gespa

Abans no m'arribi la fosca
vull trobar-me amb la llum
d'una mirada dolça,
per recordar-ne el perfum

Abans no m'arribi la fosca
desitjaré els seus llavis
per treure'm lliure la roba
i ballar foll
entre el roig de tardor

Sota el regalim de les fulles
i amb belles tonades
somniaré de caçar-la
sota el plor de les fulles
pregaré que hi sigui
per veure plegats
el somicar dels arbres.

Des del bosc on distants ens trobàrem
la seguiré buscant
entre excitant brisada
removent braus sons cabells verds



Abans que la nit m'atrapi
voldré saber de tu
perquè em mostris els estels
que vas descobrir amb d'altres
perquè em regalis un somriure
quan vegis els que vaig caçar per tu.

Abans d'anar-me'n
et deixaré un full amb gargots
on hi vessaré l'empremta de l'home
que seran dues llàgrimes
bategant sempre lliures
estimant sempre sol.

Abans que la nit m'arribi
em tombaré amb records a la gespa
per tornar a comptar els estels
que ja mai caçarem plegats.