T’alces a les 5
i fas un riu
i prens cafè
mentre et prepares
l’entrepà
per anar-te’n
un altra vegada
pitant
a currar…
... i tornes
unes hores
més tard
i estranyamentt’adones que
et sents una mica
més
bé
a com et senties
el dia abans
o que segueixes
sentint-te prou bé
com per seguir pensant
com qualsevol persona normal
-diria jo -
que abans de tallar-se les venes
farà una altra repassada
a les venes obertes
de l'amic
Galeano.
Val,
sé que
ho he fet
fatal,
i estaré d'acord
amb el que ara s'alci
i em digui que tinc el tacte
de l'elefant a una
cristalleria
i que no tinc
ni puta idea
de trobar les paraules
més adequades,
per compartir amb la penya
que avui,em sento
una mica així com
"bé"
o
-com se sol dir -
"prou bé"
i tal i
tal...
Un dia no sé com...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada