Estoics

1

Són a Berlín,
a Sydney i al Japó,
se'n van a Londres
a servir copes
i a fer llits
agafen de la mà
aquestes mirades que s'apaguen
a llits d'hospital.

N'hi ha fins i tot
aquí
a Barcelona
o a Bilbao
o a Madrid
servint menús
a les planes
i a les valls
recollint el prèssec i
els tomàquets
plantant les cols i
enciams
i maduixots.

Nens i nenes
del poble
i de ciutat
de tots indrets i
colors
del món
buscant-se la vida
ara aquí i
ara allà
amb un màster en
supervivència
sota el braç
dient-se
“Estic preparat
però no puc
esperar que
el món
es prepari
per a mi”.

Surt a
buscar-ho
surt a
buscar-te
enfonsant les mans
en la pila de merda;
comprova què és
el que d'altres s'hi han
deixat
mentre cantes:
“què serà,
serà...
això que ningú vol
ni
tocar...?”

Les rates
torcen el cap
encuriosides
em miren buscar
què és el que per mi
n'ha quedat.

Llença-t'hi
de cap
sur-te'n
reforçat
No temis,
no temis
doncs tu seràs
l'immortal
afrontant l'herència
del que ens ha tocat
i no hi haurà res com
anar tirant
i mirar uns instants
enrere
i saber perquè
vas encara
amb el cap ben alt
quan vas créixer
a la instrucció de:
“una guerra
hauries
de passar”.

Qui sap
potser un dia
seràs com ells
i al teu fill li diràs:
“Una crisi
hauries
de passar”...


*******





2


No dic que no hagis viscut
un MALSON personal
sota aquesta merda
de temporal,
i no dic que
no t'hagin dat pel cul
professors i amos
de qui no t'imagines
cap tendra infància,
que no trobis lloc al món
lliure d'encarregats com
escarabats
que s'arrapen
a les estelles del poder,
i no dic, és clar,
que no et dolgui infinitament més
la idiosincràsia d'una companya de l'ànima,
o la traïció del millor amic
o la punta de l'espasa d'un pare
empenyent-te als taurons
des del tauló del seu bot,
o que no et destrossi sentir
la trencadissa en mil bocins
de l'abraçada de la vella mare
en tornar a casa,
que no acariciïs cada nit
la cicatriu de la traveta
d'aquell adorable cabró
que anomenes encara
germà gran.

Probablement, ja t'ho dic
no pugui establir
un autèntic punt de comparació
entre el meu infern
i el teu INFERN
perquè jo no sóc
tu
i tu no ets
jo
però tothom,
si és humà
ha patit
o està patint ara
lo seu.

El que vull dir
suposo
és que no em resulta suficient
que em diguis que has patit
o que pateixes encara
el MALSON de L'INFERN
aferrant-t'hi com
a essencial argument
per quedar-te tombat
a casa
derrotat i
abatut
doncs també jo
i ell
i ella i
el de més
enllà
ha sentit
la desesperació
sota el llit
i li han enrogit
els ulls
per la ràbia d'un pes
excessiu de tot un món
sobre les espatlles.

Jo que tu
ho tornaria
a provar,
jo que tu
em tornaria
a alçar,
jo que tu
ho tornaria a intentar.
Doncs per tu
precisament
va
el pollastre
i sóc també
dels que pensen
que en GRAN mesura
també
el pollastre
depèn
de tu.

Sigues tu
el lluitador entre
la boira
sigues tu el navegant
que les ones
va trencant
no esperis el guia
que t'obri pas
en la fosca
sigues tu l'espurna
que avui reneix
de les ombres.