“Em vaig donar completa i destructivament a la meva mare. Molts anys vaig estar absorta pel meu amor envers ella. La vaig estimar sense esperit crític, pietosa i obedient. Vaig entregar-me. Jo era feble, sense personalitat. No tenia voluntat. Ella triava els vestits que jo em posava, els llibres que jo llegia (...) Sols vaig començar a rebel·lar-me i a definir-me a mi mateixa als setze anys quan vaig sortir de casa per anar a treballar. (...). El que odio és la meva feblesa, no el seu angoixant domini.

“Sincerament, he de reconèixer que m'agrada allunyar-me de June. Així l'aprecio més. Quan és aquí em sento deprimit, oprimit i desesperat. Estic assedegat d'experiència i de dolor”.

“June deia coses tan feridores que en Henry es desesperava i es mostrava irracional, però ara s'adona de que totes aquelles grans batalles foren estèrils i puerils sortint-ne ell de totes destrossat, incapacitat per a treballar o viure”.

“Henry: No et demano que te'n vagis, només que em deixis sol. No puc treballar si hi ets. No puc treballar, June. I, en aquest moment, he de ser dur per a protegir-me a mi mateix”

Anaïs Nin, diaris