divendres, 17 de febrer del 2012

llums



Surt i s'amaga
el sol
abans exiliat.

Brilla a estones
taronja
per llàgrimes gebrades
que es desfaran,
rodolaran
i cauran.

Es perdran a terra
obriran la llavor.

Naixerà tendra i
verda,
ferma
la nova flor.

farà arrels
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

  1. Sandra D.Roig24 de febrer del 2012, a les 22:11

    santi, fes el favor de canviar les reaccions les teves han de ser:inspirador, brutal, o evocador.
    una abraçada. :)

    ResponElimina
  2. Santi25 de febrer del 2012, a les 11:06

    Ostres, venint de tu Sandra, em poso vermell, de debò. Vaaal, d'acord, sí: et dec un pernil, tal i com haviem quedat... XD.

    I ara de debò: si algú passa per aquí i veu el comentari, que no hi perdi massa el temps. Passeu millor pel papallones de la Sandra - enllaç a la columna de la dreta - i repetireu, repetireu, repetireu...

    Et torno l'abraçada! Et vaig llegint sempre, tot i que no comenti massa sovint.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)