diumenge, 27 de setembre del 2015

27s

Seguro que hay un camino que aún no
hemos imaginado.

¿quién puso este cerebro dentro de mí?

Grita
reclama
dice que hay una posibilidad.

No dirá
«no».

Bukowski, "El amor es un perro del infierno."


“Qui va al desert és, sobretot, un resistent. El coratge que li cal no és pas per expandir-se, sinó per recollir-se i, així, poder resistir la duresa de les condicions exteriors. El resistent no anhela el domini, ni la colonització, ni el poder. Vol, abans que res, no perdre's ell mateix i també, d'una manera molt especial, servir els altres. Que en cap cas es confongui amb la protesta fàcil i tòpica; la resistència sol ser discreta”.

"(...) On podia anar després d'haver pujat a la muntanya? Sabem molt bé que després d'haver fet els cims més alts no hi ha res com tornar a casa (al refugi). Però ¿i si no se'n té, de casa (o de refugi)? Haver estat allà dalt, amb el fred que cala fins al moll dels ossos i amb la cara tallada pel vent gèlid com si fos un seguit de navalles d'acer, i després... no tenir l'aixopluc i l'escalfor de la llar, a tot estirar un succedani. (...)"
Josep Mª Esquirol, "La resistència íntima".