Quan surto de casa hi ha
vint, potser trenta
coloms desesperant-se
per un grapat de molles xopes
de pa
que alguna velleta
segur que ha escampat
fa res
a la cantonada.
Travesso el semàfor
i fins dalt em tanco
la cremallera
i faig que s'obri
un paraigües més
sota el gris del diumenge.
Desenfilo
el carrer
tot sol,
trepitjo l'estora
de fulles grogues
tot sol,
veig com
les branques dels plàtans
i dels xiprers
són cada dia
una mica menys
espesses,
perquè es gronxen
i es gronxen i
es gronxen
i grinyolen
amb el vent de llevant.
S'humitegen
les puntes dels meus peus
a cada passa
que faig
i de les branques
ara el vent arrenca perles d'aigua
que cauen als bassals
que es fan
a les cicatrius d'asfalt.
M'espero entre altres
paraigües negres,
grisos i verds
a que els semàfors compleixin
la mecànica horària
i veig com creuen amb gossos
als que han vestit
amb impermeables a mida
i veig com els nens deixen anar mans
per provar les botes d'aigua
a cada toll o bassa que es troben
sota paraigües de mil colors.
I ara,
dels tendals de la terrassa
es fan filets d'aigua clara
i l'home del meu costat
fuma un puret,
i la seva amiga
duu botes altes
de mosqueter
i els cotxes per Travessera
fan renegar
l'asfalt xop
mentre es dirigeixen
a alguna mena
de port segur
en diumenge.
I mentrestant...
bé,
doncs aquí
mirant com cauen les fulles
amb el vent de llevant.
XXXXXXXX
Tinc gana. El mateix entrepà a la mateixa taula i a la mateixa terrassa. Avui però, res és gris. No plou, i el cel brilla blau de satisfacció entre façanes assolellades. Amb prou feines hi ha un espurneig continuu de fulletes verdes i grogues esclatant de les branques. El vent se n'ha anat i un operari de neteja amb el seu uniforme verd i groc radioactiu buida el seu cabàs ple de fulles i papers al contenidor del meu davant. Temperatura ideal mentre s'alça el sol segon a segon i la seva escombra ressona sobra la vorera. Sento una esgarrifança amb el so, com si fos un fregall d'acer damunt la pell. El taronja de semàfor, més enllà, encenent-se i apagant-se, encenent-se i apagant-se, encenent-se i...
Un busca-vides-de-contenidor. L'obre. El seu carro de dues rodes està preparat amb pops elàstics i bosses de plàstic que li pengen a banda i banda. En una banda hi duu el cartró, a l'altra l'acer. Veig tot de cable de coure i una aixeta rovellada traient el cap. Remena a l'interior i sento com remou les fulles i els papers. Xutada d'adrenalina al meu estómac. Altre cop la culpa, la maledicció i l'odi per mi mateix. En treu un paraigües de butxaca vell, i el deixa amb el cable i l'aixeta vella. Se'n va. Se'n va, se'n va, se'n va...
I l'entrepà té ara mal gust. El deixo, i demano cervesa.
